(157) Deianira | |
---|---|
Designació provisional | 1978 TS1, A904 VB, A875 XA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Descobert per | Alphonse Borrelly[1] |
Data de descobriment | 1r desembre 1875[2] , Observatori de Marsella[3] |
Epònim | Deianira[4] |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,09116 ua[5] |
Periàpside | 2,06863 ua (arg (ω): 46,21208)[5] |
Semieix major a | 2,5799 ua[5] |
Excentricitat e | 0,19817[5] |
Període orbital P | 1.513,57 d[5] |
Anomalia mitjana M | 305,46244 °[5] |
Inclinació i | 12,162 ° 12,16347 °[5] |
Longitud del node ascendent Ω | 62,03446 °[5] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 19,959 km[2] |
Magnitud absoluta | 11,19[6] |
Massa | 7,3 Pg |
Periode de rotació | 15,825 h[2] |
Albedo | 0,1 (albedo geomètrica) 0,173 (albedo geomètrica)[2] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000157 |
Sèrie | |
« (156) Xantipa • (158) Coronis » |
Dejanira és l'asteroide núm. 157 de la sèrie. Fou descobert l'1 de desembre del 1875 des de Marsella per l'Alphonse Borrelly (1842-1926). El seu nom d'aquest asteroide del cinturó principal es deu a la princesa Deianira de la mitologia grega. Deianira era la filla del rei d'Etòlia, l'Eneu, encara que popularment també se la coneixia com a la filla del déu Dionís i d'Altea, dona de l'Eneu. Fou una princesa molt festejada per herois i déus per la seva gran bellesa, i en proclamar que seria esposa del més fort i valent, guanyà Hèracles en vèncer l'Aqueloos.