(162) Laurentia

(162) Laurentia
Designació provisional	A876 HB
Tipus	asteroide
Grup de planetes menors	cinturó d'asteroides
Tipus espectral (asteroide)	Asteroide de tipus C[1] Asteroide de tipus S[2]
Descobert per	Prosper-Mathieu Henry[3]
Data de descobriment	21 abril 1876[2] , Observatori de París[1]
Epònim	Joseph Jean Pierre Laurent
Cos pare	Sol
Època	13 de setembre de 2023
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	3,56606 ua[1]
Periàpside	2,46673 ua (arg (ω): 115,67495)[1]
Semieix major a	3,0164 ua[2]
Excentricitat e	0,18223[1]
Període orbital P	1.913,51 d[2]
Anomalia mitjana M	69,76558 °[1]
Inclinació i	6,09158 °[1]
Longitud del node ascendent Ω	35,4463 °[1]
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	97,021 km[2]
Magnitud absoluta	9,13[4]
Periode de rotació	11,8686 h[2]
Albedo	0,053 (albedo geomètrica) 0,051 (albedo geomètrica)[2]
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	20000162
Sèrie
« (161) Athor  • (163) Erígone  »

(162) Laurentia és un asteroide que s'hi troba al cinturó d'asteroides i va ser descobert per Prosper Mathieu Henry des de l'observatori de París, França, el 21 d'abril de 1876. Rep el nom en honor de l'astrònom francès J. J. P. Laurent, descobridor d'un asteroide.^[5]

A una distància mitjana de 3,019 ua del Sol, Laurentia pot apropar-se fins a 2,48 ua i allunyar-se fins a 3,559 ua. La seva inclinació orbital és 6,096° i l'excentricitat 0,1787. Completa una òrbita al voltant del Sol 1.916 dies.^[6]

Vegeu també

• Cos menor del sistema solar

Referències

1. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
2. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
3. Afirmat a: Minor Planet Center Database.
4. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 3 novembre 2024].
5. Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 
6. «(162) Laurentia» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 13 juliol 2015].

Enllaços externs

• «(162) Laurentia» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 13 juliol 2015].