(163) Erígone | |
---|---|
Designació provisional | 1957 OT, A892 RA, 2017 YH23, A876 HC |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
Descobert per | Henri Joseph Anastase Perrotin[2] |
Data de descobriment | 26 abril 1876[1] , Observatori de Tolosa de Llenguadoc[3] |
Epònim | Erígone i Erígone |
Cos pare | Sol |
Època | October 17, 2024 (en) |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,82115 ua[4] |
Periàpside | 1,91178 ua (arg (ω): 298,37696)[4] |
Semieix major a | 2,36647 ua[4] |
Excentricitat e | 0,19214[4] |
Període orbital P | 1.329,69 d[4] |
Anomalia mitjana M | 12,01176 °[4] |
Inclinació i | 4,813 ° 4,81519 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 160,01382 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 81,579 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,8[4] |
Periode de rotació | 16,136 h[1] |
Albedo | 0,055 (albedo geomètrica) 0,033 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000163 |
Sèrie | |
« (162) Laurentia • (164) Eva » |
(163) Erígone és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert per Henri Joseph Anastase Perrotin des de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc, a França, el 26 d'abril de 1876. Erigone, personatge de la mitologia grega és qui li dona nom.[5] Erigone orbita a una distància mitjana del Sol de 2,367 ua, i pot allunyar-se'n fins a 2,819 ua i apropar-se fins a 1,915 ua. La seva excentricitat és 0,191 i la inclinació orbital 4,815°. Fa una òrbita al voltant del Sol en 1.330 dies.[6]