(172) Baucis

(172) Baucis
Designació provisional	A921 EE, A877 CA
Tipus	asteroide
Grup de planetes menors	cinturó d'asteroides
Tipus espectral (asteroide)	Asteroide de tipus S[1] Asteroide de tipus L[2]
Descobert per	Alphonse Borrelly[3]
Data de descobriment	5 febrer 1877[1] , Observatori de Marsella[2]
Epònim	Baucis
Cos pare	Sol
Època	17 octubre 2024
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	2,65201 ua[4]
Periàpside	2,10778 ua (arg (ω): 359,23441)[4]
Semieix major a	2,3799 ua[4]
Excentricitat e	0,11434[4]
Període orbital P	1.341,02 d[4]
Anomalia mitjana M	260,88658 °[4]
Inclinació i	10,04 ° 10,01528 °[4]
Longitud del node ascendent Ω	331,89877 °[4]
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	62,43 km[1]
Magnitud absoluta	8,73[5]
Periode de rotació	27,417 h[1]
Albedo	0,138 (albedo geomètrica) 0,1382 (albedo geomètrica)[1]
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	20000172
Sèrie
« (171) Ofèlia  • (173) Ino  »

(172) Baucis és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly des de l'observatori de Marsella, França, el 5 de febrer de 1877. Baucis, un personatge de la mitologia grega és qui li dona nom.^[6] Baucis orbita a una distància mitjana del Sol de 2,38 ua, i pot allunyar-se'n fins a 2,653 ua. La seva inclinació orbital és 10,03° i l'excentricitat 0,115. Completa una òrbita al voltant del Sol al cap de 1.341 dies.

Vegeu també

• Cos menor del sistema solar

Referències

1. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
2. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
3. Afirmat a: Minor Planet Center Database.
4. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 28 novembre 2024].
5. «JPL Small-Body Database». [Consulta: 3 novembre 2024].
6. Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 

Enllaços externs

• «(172) Baucis» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2015].