(174) Fedra | |
---|---|
Designació provisional | A877 RA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S[1] |
Descobert per | James Craig Watson[2] |
Data de descobriment | 2 setembre 1877[1] , Observatori Detroit[2] |
Epònim | Fedra[3] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,27378 ua[2] |
Periàpside | 2,45569 ua (arg (ω): 290,54379)[1] |
Semieix major a | 2,86474 ua[2] |
Excentricitat e | 0,14279[2] |
Període orbital P | 1.771,03 d[2] |
Anomalia mitjana M | 138,51778 °[2] |
Inclinació i | 12,13 ° 12,09089 °[2] |
Longitud del node ascendent Ω | 327,47061 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 64,849 km[1] |
Magnitud absoluta | 8,48[2] |
Periode de rotació | 5,744 h[1] |
Albedo | 0,149 (albedo geomètrica) 0,169 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000174 |
Sèrie | |
« (173) Ino • (175) Andròmaca » |
(174) Fedra és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert per James Craig Watson el 2 de setembre de 1877 des de l'observatori Detroit d'Ann Arbor, als Estats Units d'Amèrica. Fedra, un personatge de la mitologia grega és qui li dona nom.[4] Phaedra orbita a una distància mitjana del Sol de 2,861 ua, i pot allunyar-se'n fins a 3,27 ua. Té una inclinació orbital de 12,13° i una excentricitat de 0,1432. Fa una òrbita al voltant del Sol al cap de 1.767 dies.