(195) Euriclea | |
---|---|
Designació provisional | 1949 QB2, A879 HA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
Descobert per | Johann Palisa[2] |
Data de descobriment | 19 abril 1879[1] , Observatori de Pula[2] |
Epònim | Euriclea[3] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,9984 ua[2] |
Periàpside | 2,76588 ua (arg (ω): 116,74451)[2] |
Semieix major a | 2,88214 ua[2] |
Excentricitat e | 0,04034[2] |
Període orbital P | 1.787,19 d[2] |
Anomalia mitjana M | 280,83368 °[2] |
Inclinació i | 6,98 ° 6,96088 °[2] |
Longitud del node ascendent Ω | 6,95434 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 93,109 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,27[4] |
Periode de rotació | 16,521 h[1] |
Albedo | 0,06 (albedo geomètrica) 0,051 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000195 |
Sèrie | |
« (194) Procne • (196) Filomela » |
(195) Euriclea és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 19 d'abril de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula, a Croàcia. Rep el nom per Euriclea, un personatge de la mitologia grega.[5]