(214) Aixera | |
---|---|
Designació provisional | 1947 BP, 1948 JE, 1949 QG2, 1949 SX1, 1950 XH, 1953 OO, A903 SE, A880 DB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus E[1] Asteroide de tipus X[2] |
Descobert per | Johann Palisa[2] |
Data de descobriment | 29 febrer 1880[1] , Observatori de Pula[2] |
Epònim | Aixera[3] |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,69212 ua[4] |
Periàpside | 2,53111 ua (arg (ω): 136,55089)[4] |
Semieix major a | 2,61162 ua[4] |
Excentricitat e | 0,03083[4] |
Període orbital P | 1.541,57 d[4] |
Anomalia mitjana M | 142,7281 °[4] |
Inclinació i | 3,433 ° 3,43647 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 341,9125 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 24,957 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,35[5] |
Periode de rotació | 6,835 h[1] |
Albedo | 1 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000214 |
Sèrie | |
« (213) Lilaea • (215) Enone » |
(214) Aschera és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 29 de febrer de 1880 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia).
Està nomenat així per Asera, un altre nom de la deessa cananea Astarot.[6]
Dictionary of Minor Planet Names (en anglès), 5a edició.