(216) Cleòpatra | |
---|---|
Designació provisional | A905 OA, A910 RA, A880 GB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus M[1] Asteroide de tipus X[2] |
Descobert per | Johann Palisa[2] |
Data de descobriment | 10 abril 1880[1] , Observatori de Pula[2] |
Epònim | Cleòpatra VII[3] |
Cos pare | Sol |
Cossos fills | |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,49424 ua[1] |
Periàpside | 2,09208 ua (arg (ω): 179,68979)[2] |
Semieix major a | 2,79316 ua[1] |
Excentricitat e | 0,251[2] |
Període orbital P | 1.705,07 d[1] |
Anomalia mitjana M | 48,92084 °[2] |
Inclinació i | 13,136 ° 13,12108 °[2] |
Longitud del node ascendent Ω | 215,31377 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 122 km[1] |
Magnitud absoluta | 7,11[4] |
Periode de rotació | 5,385 h[1] |
Albedo | 0,116 (albedo geomètrica) 0,1164 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000216 |
Sèrie | |
« (215) Enone • (217) Eudora » |
(216) Cleòpatra és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 10 d'abril de 1880 per Johann Palisa des de l'Observatori de Pula, a Croàcia.[5] Està anomenat en honor de la reina egípcia Cleòpatra (c.69 aC - 30 aC).[6]
Cleòpatra té una forma inusual, comparable a la d'un os de rosegar. Aquesta forma va ser revelada usant el sistema òptic adaptatiu del telescopi de 3,6 m construït i operat per l'Observatori Europeu Austral instal·lat en el La Silla. Enviant senyals de radar, un equip d'astrònoms del radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico) va poder dissenyar un model computeritzat de la forma de l'asteroide Cleòpatra.
L'asteroide Cleòpatra té dos satèl·lits, anomenats el febrer de 2011 com Alexhelios (S/2011 (216)1) i Cleoselene (S/2011 (216)2), en honor de dos fills de Cleòpatra: Alexandre Heli i Cleòpatra Selene II.