(235) Carolina | |
---|---|
Designació provisional | 1934 GY, 1939 GN, 1956 VK, A909 GJ, A883 WA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S[1] |
Descobert per | Johann Palisa[2] |
Data de descobriment | 28 novembre 1883[1] , Observatori de Viena[3] |
Epònim | illa Carolina[4] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,05764 ua[3] |
Periàpside | 2,70658 ua (arg (ω): 208,04099)[3] |
Semieix major a | 2,88211 ua[3] |
Excentricitat e | 0,0609[3] |
Període orbital P | 1.787,16 d[3] |
Anomalia mitjana M | 343,17659 °[3] |
Inclinació i | 9,026 ° 9,03023 °[3] |
Longitud del node ascendent Ω | 65,98785 °[3] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 57,517 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,02[1] |
Periode de rotació | 17,61 h[1] |
Albedo | 0,177 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000235 |
Sèrie | |
« (234) Barbara • (236) Honoria » |
(235) Carolina és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 28 de novembre de 1883 per Johann Palisa des de l'observatori de Viena, Àustria.
Està nomenat així pel atoló de Caroline, Kiribati.[5]
Dictionary of Minor Planet Names (en anglès), 5a edició.