![]() ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
Designació provisional | 1949 QN2 ,A902 DA ,A867 QA ![]() | ||
Tipus | asteroide ![]() | ||
Categoria planetes | cinturó d'asteroides ![]() | ||
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] ![]() | ||
Descobert per | James Craig Watson[2] ![]() | ||
Data descobriment | 24 agost 1867[1] ![]() ![]() | ||
Epònim | Minerva[3] ![]() | ||
Cos pare | Sol ![]() | ||
Cossos fills | |||
Època | 4 de novembre de 2013 | ||
Dades orbitals ![]() | |||
Apoàpside | 3,1463493413883 ua[4] ![]() | ||
Periàpside | 2,3630948866673 ua (arg (ω): 275,80567380098)[4] ![]() | ||
Semieix major a | 2,7547221140278 ua ![]() | ||
Excentricitat e | 0,14216578338926[4] ![]() | ||
Període orbital P | 1.669,9948043562 d ![]() | ||
Velocitat orbital mitjana | ~17,86 km/s | ||
Anomalia mitjana M | 186,88209336882 °[4] ![]() | ||
Inclinació i | 8,55996 ° 8,5369641990505 °[4] ![]() | ||
Longitud node ascendent Ω | 3,8447495284169 ° ![]() | ||
Característiques físiques i astromètriques | |||
Diàmetre | 154,155 km[5] ![]() | ||
Magnitud absoluta | 7,9[6] ![]() | ||
Massa | 3,7 Eg ![]() | ||
Densitat mitjana | 1,9 g/cm³[5] ![]() | ||
Periode de rotació | 5,982 h[5] ![]() | ||
Gravetat superficial equatorial | 4,139 cm/s²[5] ![]() | ||
Velocitat d'escapament | 8,035 cm/s | ||
Albedo | 0,088 (albedo geomètrica) 0,056 (albedo geomètrica)[1] ![]() | ||
Temperatura de superfície |
| ||
Catàlegs astronòmics | |||
Identificador JPL | 20000093 ![]() | ||
Sèrie | |||
« (92) Undina ![]() ![]() |
Minerva (mɨˈnɝvə) és l'asteroide núm. 93 de la sèrie. Fou descobert el 24 d'agost del 1867 per en James Craig Watson (1838-1880) a Ann Arbor (EUA).
És un asteroide gran del cinturó principal de classe C (de superfície fosca i compost principalment per carboni) El seu nom es deu a la deessa romana de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, Minerva.
L'ocultació d'una estrella per part de Minerva fou observada a França, Espanya i EUA el 22 de novembre del 1982 va permetre estimar que el seu diàmetre feia aproximadament 170 km, les dues ocultacions posteriors, però estimaren que feia aproximadament 150 km de diàmetre.[7][8]