(965) Angelica | |
---|---|
Designació provisional | 1921 KT, 1977 PM2, A921 VB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus X[1] |
Descobert per | Johannes Franz Hartmann[2] |
Data de descobriment | 4 novembre 1921[3] , Observatori Astronòmic La Plata[1] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de gener de 2016 (JDCT 2457400,5) |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 4,0384 ua[4] |
Periàpside | 2,28777 ua (arg (ω): 47,12837)[4] |
Semieix major a | 3,16308 ua[4] |
Excentricitat e | 0,27673[4] |
Període orbital P | 2.054,78 d[4] |
Anomalia mitjana M | 83,10679 °[4] |
Inclinació i | 21,476 ° 21,42926 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 41,07125 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 60,857 km[3] |
Magnitud absoluta | 10,19[5] |
Periode de rotació | 26,752 h[3] |
Rotació sideral | 17,77 hores |
Albedo | 0,029 (albedo geomètrica)[3] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000965 |
Sèrie | |
« (964) Subamara • (966) Muschi » |
(965) Angelica és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Juan Hartmann en 1921 des de l'Observatori Astronòmic de La Plata, en La Plata, Argentina.
Deu el nom a l'esposa del descobridor.[6]
S'estima que té un diàmetre de 53.63 ± 1,3 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,324 ua.[7]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 17,77 hores, amb una variació de lluentor de 10,1 de magnitud absoluta.[7]