(97) Cloto | |
---|---|
Designació provisional | A868 DB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus M[1] |
Descobert per | Wilhelm Tempel[2] |
Data de descobriment | 17 febrer 1868[1] , Observatori de Marsella[3] |
Epònim | Cloto[4] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,3568 ua[3] |
Periàpside | 1,97967 ua (arg (ω): 268,478)[3] |
Semieix major a | 2,66823 ua[3] |
Excentricitat e | 0,25806[3] |
Període orbital P | 1.591,97 d[3] |
Anomalia mitjana M | 313,08312 °[3] |
Inclinació i | 11,783 ° 11,77838 °[3] |
Longitud del node ascendent Ω | 159,62005 °[1] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 100,717 km[1] |
Magnitud absoluta | 7,84[5] |
Periode de rotació | 35,15 h[1] |
Albedo | 0,229 (albedo geomètrica) 0,128 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000097 |
Sèrie | |
« (96) Aegle • (98) Iante » |
Klotho és l'asteroide número 97 de la sèrie. Fou descobert el 17 de febrer del 1868 a Marsella per Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, i fou el seu cinquè i darrer asteroide descobert. És un asteroide força gran del cinturó principal, similar a (21) Lutècia i (22) Cal·líope que igual que Klotho, són asteroides del tipus M de composició desconeguda. El seu nom es deu a una de les tres Moires (Fates o Parques equivalents a la mitologia romana): Àtropos, Cloto i Làquesis, deesses del destí, o del fat, de la mitologia grega.[6]