També coneguda com a Thick Ethernet (Ethernet gruixut), és la Ethernet original. Va ser desenvolupada originalment a la fi dels anys 1970 però no es va estandarditzar oficialment fins a 1983. Utilitza una topologia en bus, amb un cable coaxial que connecta tots els nodes entre si. En cada extrem del cable ha de portar un terminador. Cada node es connecta al cable amb un dispositiu anomenat transceptor.
El cable usat és relativament gruixut (10 mm) i rígid. No obstant això és molt resistent a interferències externes i té poques pèrdues. Se li coneix amb el nom de RG8 o RG11 i té una impedància de 50 ohms. Es pot usar conjuntament amb el 10Base2.
El senyal és tret del bus mitjançant connexions vampir, entre les quals havia d'haver-hi una distància mínima de 2,5 m. La connexió vampir es basava a punxar el bus amb una clavilla i fer contacte amb el centre del cable del bus, i així poder connectar-te a la xarxa. Aquest tipus de connexió s'utilitzava molt per connectar-te a la xarxa i fer ús d'aquesta sense permís del propietari. El problema d'aquesta connexió era que al propietari, amb cada connexió vampir que s'afegia a la xarxa, aquesta perdia amplada de banda i quan eren massa el propietari es ressentia de l'excessiu abús d'aquestes.