67 del Serpentari |
---|
Tipus | estel, supergegant blau, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B5I[1] |
---|
Constel·lació | Serpentari |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 620 pc [2] |
---|
Radi | 19,88 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −3,95 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,93 (banda V)[3] |
---|
Massa | 8,4 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 17.574 K[4] |
---|
Paral·laxi | 1,3731 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | −8,772 mas/a [5] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 0,935 mas/a [5] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 25 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | −5,2 km/s[7] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 910 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 18h 0m 38.7158s[5] |
---|
Declinació (δ) | 2° 55' 53.6334''[5] |
---|
Metal·licitat | 0,15[4] |
---|
|
|
67 del Serpentari (67 Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +3,97 situada a la constel·lació del Serpentari.[8] Formava part de la constel·lació de Taurus Poniatovii, avui desapareguda, on era l'estel més brillant. S'hi troba a una distància aproximada de 1.420 anys llum del sistema solar.
67 del Serpentari és un supergegant blau de tipus espectral B5Ib amb una temperatura superficial de 13.180 K. Considerant l'absorció deguda a la pols interestel·lar i la radiació emesa com a llum ultraviolada, 67 Ophiuchi brilla amb una lluminositat 12,100 vegades major que la lluminositat solar. Amb un diàmetre 21 vegades més gran que el del Sol, té una massa unes 9 vegades major que la massa solar. Aquest últim valor la situa en el límit entre els estels que finalitzen la seva vida com un nan blanc massiu i els que esclaten en forma de supernova. Amb una edat de 26 milions d'anys, actualment es troba en un estat de transició evolucionant cap a un supergegant vermell de grandària molt major. És un estel lleugerament variable —la seva lluentor varia un 0,5 %— amb un curt període de 2,3 dies.[9]
Fins a quatre estels diferents —denominats B, C, D i E— apareixen en la bibliografia com a possibles acompanyants de 67 del Serpentari. No obstant això, sembla que cap d'ells és una company real. D'altra banda, 67 Ophiuchi forma part del cúmul obert Collinder 359, de qui l'edat estimada —60 milions d'anys— no és consistent amb l'edat de l'estel; és possible que Collinder 359 siga, més que un cúmul, una associació estel·lar, caracteritzada per una unió gravitacional entre estels més feble.[9]
- ↑ Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «67 Ophiuchi» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «67oph» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 67 Ophiuchi].