9 de l'Hidra Femella

Infotaula objecte astronòmic9 de l'Hidra Femella
Tipusestrella amb alt moviment propi, estrella doble òptica, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHidra Femella Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra63,663 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,81 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,866 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.688 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi15,7077 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−96,804 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)3,416 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,7 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−1,98 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial600 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 41m 43.3362s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-16° 3' 23.8127''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,01[6] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

9 de l'Hidra Femella (9 Hydrae) és un estel a la constel·lació de l'Hidra Femella de magnitud aparent +4,87.[7] S'hi troba a 212 anys llum del sistema solar.

Com a molts estels del cel nocturn, 9 de l'Hidra Femella és una gegant taronja, sent el seu tipus espectral K0IIICN. En la mateixa constel·lació de l'Hidra Femella, Alphard (α Hydrae), λ Hydrae, ν Hydrae i π Hydrae són també estels d'aquesta classe. Les lletres «CN» en el tipus espectral de 9 Hydrae indiquen que, igual que θ Herculis, és un estel ric en cianogen (CN), on els elements creats en el seu nucli per fusió nuclear arriben a la seva superfície.

9 de l'Hidra Femella té una temperatura efectiva de 4.688 ± 5 K[8] i és 49 vegades més lluminosa que el Sol. Posseeix un diàmetre 11 vegades més gran que el diàmetre solar, comparable al de la coneguda Pòl·lux (β Geminorum), la gegant taronja més propera al Sistema Solar.[8] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 19 km/s.[9] Mostra un contingut metàl·lic comparable al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] igual a +0,01.[10] És un estel del disc fi amb una edat estimada de 4.570 milions d'anys.[10]

Encara que 9 de l'Hidra Femella forma un estel doble amb BD-15 2554B, ambdós estels no estan físicament relacionades, constituint una doble òptica.[11]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  5. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «High-resolution spectroscopic survey of 671 GK giants. I - Stellar atmosphere parameters and abundances» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1990, pàg. 1075–1128. DOI: 10.1086/191527.
  7. «* 9 Hya -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  8. 8,0 8,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
  9. «HR 3441» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 2 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
  11. 9 Hydrae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Alcyone)