L'ADN recombinant, en anglès: Recombinant DNA (rDNA), és una forma d'ADN artificial que s'ha creat combinant dues o més seqüències d'àcids nucleics que no es trobarien juntes en un procés d'assemblar gens (gene splicing).[1] En termes de modificació genètica, es crea a través de la introducció d'ADN rellevant dins un organisme com un plàsmids de bacteris, per codificar o alterar diferents trets per a un propòsit específic, com la resistència als antibiòtics.[1] Difereix de la recombinació genètica en el fet que aquesta no ocorre en un procés natural dins la cèl·lula sinó que es fa per enginyeria.[1] Una proteïna recombinant és una proteïna produïda a través d'ADN recombinant.[2]
La tècnica d'ADN recombinant va ser proposada per Peter Lobban, un estudiant graduat de la Universitat Stanford, la tècnica laeshores va ser realitzada per Lobban i Kaiser; Jackson, Symons i Berg; i Stanley Norman Cohen, Chang, Herbert Boyer i Helling, els anys 1972–74.,[3]
L'explotació de la tècnica de l'ADN recombinant es va veure facilitada pel descobriment i aplicació de les endonucleases de restricció per Werner Arber, Daniel Nathans, i Hamilton Smith, que reberen el premi Nobel de fisiologia o medicina del 1978.
Una fita d'aquesta tècnica va ser la producció biosintètica d'insulina humana en laboratori, l'any 1978, per part de Herbert Boyer.[4] I aquesta va ser la primera medicina obtinguda gràcies a aquesta tècnica.[5] La gran majoria de la insulina humana actualment s'obté per la tècnica de l'ADN recombinant o les seves tècniques anàlogues.
Hi ha moltes proteïnes que s'han creat a través de l'ADN recombinant i que es fan servir com a medicaments. Algunes es poden produir alternativament extretes d'humans o animals (com l'hormona de creixement humà, la insulina humana, hormona estimulant del fol·licle i el factor VIII. Altres proteïnes, quan es fan servir com medicament, només es poden fer a través de l'ADN recombinant, com és el cas de l'eritropoietina.