AIM-120 AMRAAM muntat a l'extrem alar d'un caça F-16. | |
Tipus | míssil aire-aire |
---|---|
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Història de servei | |
En servei | Des de Setembre de 1991 |
Història de producció | |
Fabricant | Raytheon |
Cost per unitat | De 300.000 a 400.000 dòlars per la variant 120C, uns 700.000 per la 120D |
Quantitat | 20.000 |
Especificacions | |
Pes | 152 kg |
Longitud | 3,7 m |
Diàmetre | 180 mm |
Abast efectiu | AIM-120A 50-70 km, AIM-120C-5 >105 km,[1] AIM-120D 72 km[2] |
Explosiu | Explosiu d'alta potència de fragmentació 23 kg als AIM-120A/B, 18 kg a la variant C[1] |
Detonació | Radar actiu amb aparell de detecció d'objectiu (Target Detection Device, TDD) |
Velocitat màxima | 4 Mach |
Sistema de guiatge | Radar actiu |
Plataforma de llançament | Veure usuaris |
El míssil AIM-120 AMRAAM és un míssil aire-aire d'abast mitjà (fins a 50-100 km, més enllà de l'abast visual) i guiatge autònom per radar actiu. Fou dissenyat per l'empresa estatunidenca Hughes (actualment Raytheon) en resposta a un requeriment de les Forces Aèries dels Estats Units per a substituir l'AIM-7 Sparrow.[1] És un míssil guiat per radar actiu, això significa que el mateix radar del míssil el guia en tota la trajectòria fins al seu objectiu i el fa detonar. Per tant té capacitat de "disparar i oblidar", fent-lo més flexible que els míssils amb radar semiactiu (que requereixen l'ús del radar de l'avió de llançament).
L'AIM-120 AMRAAM és utilitzat en 36 països i s'ha adaptat als caces F-16, F-15, F/A-18, F-22, Eurofighter Typhoon, Saab 39 Gripen, Panavia Tornado i Harrier.[3]