Aquest article tracta sobre el llenguatge de programació. Vegeu-ne altres significats a «Algol». |
Tipus | llenguatge de programació, llenguatge de programació procedural, llenguatge de programació imperatiu i llenguatge de programació estructurada |
---|---|
Data de creació | 1959 |
Disseny | Friedrich L. Bauer, Hermann Bottenbruch, Heinz Rutishauser, Klaus Samelson, John W. Backus, Charles Katz, Alan Perlis, Joseph Wegstein, Peter Naur, Bernard Vauquois, Adriaan van Wijngaarden, Julien Green i John McCarthy |
Paradigma de programació | programació procedimental, programació estructurada i llenguatge imperatiu |
Influenciat per | Fortran |
ALGOL és l'acrònim d'ALGOrithmic Language. Aquest llenguatge imperatiu d'alt nivell va ser originalment desenvolupat a mitjans dels anys 1950, tenint com a primera versió oficial l'ALGOL58. El seu objectiu era evadir alguns dels problemes trobats a FORTRAN.[1] La gran novetat del llenguatge, implementada en la majoria dels d'avui en dia, fou l'ús de blocs d'instruccions delimitats per parelles de "inici-fi" (begin-end). A més la seva sintaxi es va convertir en la manera estàndard de reportar els algoritmes durant molts anys. Tot i no fer-se famós en àmbits comercials (fora de les universitats), va influir clarament sobre posteriors llenguatges molt més famosos com Pascal, C, i Ada. A més va tenir revisions i successions com qualsevol altre llenguatge viu (ALGOL60, ALGOL68, i ALGOL-W).
El programa "Hola món", en ALGOL, és el següent:
BEGIN FILE F(KIND=REMOTE); EBCDIC ARRAY E[0:8]; REPLACE E BY "HOLA MON!"; WRITE(F, *, E); END.