ASTRO-A

Infotaula vehicle espacialASTRO-A
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador

NSSDC ID1981-017A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT12307 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data21 febrer 1981 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentM-3S (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaCentre Espacial d'Uchinoura Modifica el valor a Wikidata

ASTRO-A, batejat com Hinotori després d'arribar òrbita, va ser un observatori espacial japonès dedicat a l'estudi del Sol, va ser llançat el 21 de febrer del 1981 mitjançant un coet Mu des del centre de llançament de Kagoshima.[1] Hinotori es va dedicar a l'estudi de les erupcions solars durant el màxim solar mitjançant raigs X. Hinotori tornà a entrar a l'atmosfera l'11 de juliol de 1991.[2][3][4] El satèl·lit disposava de dos instruments principals:

  • Una càmera per registrar erupcions solars en raigs X en el rang d'energies entre 10 i 40 keV mitjançant modulació utilitzant col·limadors rotants.
  • Un espectròmetre de Bragg per estudiar els raigs X de les línies d'emissió del ferro altament ionitzat present a les erupcions solars en el rang entre els 1,7 i 2,0 Å.

Addicionalment el satèl·lit duia tres monitors de raigs X per erupcions solars que registraven el perfil temporal i l'espectre de raigs X de les erupcions en el rang entre 2 i 20 keV, un detector d'erupcions de raigs gamma per al rang entre 0,2 i 9 MeV, un detector de partícules per a la detecció d'electrons amb energies per sobre dels 100 keV i sondes de plasma per a la mesura de la densitat i temperatura d'electrons.[5]

Referències

[modifica]
  1. Krebs, Gunter D. «Astro A (Hinotori)» (en anglès). Gunter's Space Page. [Consulta: 28 maig 2022].
  2. «HINOTORI | Spacecraft» (en anglès). .isas.jaxa.jp. [Consulta: 28 maig 2022].
  3. Beckmann, Volker; Shrader, Chris. Active Galactic Nuclei (en anglès). John Wiley & Sons, 2013-08-29. ISBN 978-3-527-66680-5. 
  4. Jakhu, Ram S.; Pelton, Joseph N.; Nyampong, Yaw Otu Mankata. Space Mining and Its Regulation (en anglès). Springer, 2016-08-12, p. 100. ISBN 978-3-319-39246-2. 
  5. «Hinotori (Astro-A)». A: Encyclopedia of Astronomy & Astrophysics. CRC Press, 2000. DOI 10.1201/9781003220435-4645/hinotori-astro. ISBN 978-1-003-22043-5. 

Bibliografia

[modifica]
  • Wade, Mark. «Astro» (en anglès), 2008.
  • NASA. «Hinotori» (en anglès), 26-06-2009.