A Love Supreme
| Tipus | àlbum d'estudi  |
|---|---|
| Artista | John Coltrane |
| Publicat | febrer de 1965[1] |
| Enregistrat | 9 de desembre de 1964 |
| Gènere | Jazz d'avantguarda, jazz modal, post-bop |
| Durada | 33 minuts i 2 segons |
| Llengua | Anglès |
| Discogràfica | Impulse! Records |
| Productor | Bob Thiele |
| Format | disc de vinil i estríming de música |
| Cronologia | |
← Crescent (1964)
The John Coltrane Quartet Plays (1965) → | |
  
| |
A Love Supreme és un disc d'estudi enregistrat pel quartet de John Coltrane el desembre de 1964,[a][2] que es publicà el febrer de l'any següent de la mà d'Impulse! Records. És considerat el millor treball de Coltrane, en tant que combina la sensibilitat hard bop dels inicis de la seva carrera amb el jazz modal i el jazz lliure que practicà posteriorment.
El disc es va enregistrar en una sola sessió el 9 de desembre de 1964 als estudis Van Gelder, a Englewood Cliffs (Nova Jersey). Sembla que Coltrane s'inspirà en la seva casa a Dix Hills (Long Island, Nova York,[3] tot i que també s'ha suggerit que la seva proximitat amb l'Islam fou una font d'inspiració del disc.[4]
Música
[modifica]
El disc és una suite de quatre parts, dividida en pistes: "Acknowledgement" (que inclou el mantra que dona nom a la suite), "Resolution", "Pursuance" i "Psalm". Es tracta d'un disc espiritual, molt representatiu d'una lluita personal per la puresa, i expressa la profunda gratitud de l'artista pel seu talent, que entén com quelcom on hi intervé un poder espiritual superior.[3]
El disc comença amb uns tocs d'un gong, seguit per uns frecs de plats. Seguidament, Jimmy Garrison interpreta un motiu de quatre notes amb el baix, que estructura tot el moviment i precedeix l'entrada del solo de Coltrane, que fa variacions en el motiu de quatre notes fins a un moment que es dedica a repetir les quatre notes en diverss transposicions. Després de diverses repeticions, el motiu esdevé el cant vocal "A Love Supreme", interpretat pel mateix Coltrane.[5]
Al moviment final, Coltrane interpreta el que ell anomena una "narració musical" i el que Lewis Porter descriu com una "recitació sense paraules" d'un poema devocional,[6] és a dir, que Coltrane interpreta les paraules del poema amb el saxòfon, sense pronunciar-les. El poema (i el solo de Coltrane) acaben amb les paraules "Elation. Elegance. Exaltation. All from God. Thank you God. Amen". Algunes fonts suggereixen que aquesta interpretació és un homenatge als sermons dels predicadors afroamericans.[7]
Dades tècniques
[modifica]- Cara 1
| Núm. | Enregistrat | Presa núm. | Títol | Durada |
|---|---|---|---|---|
| 1. | 9 desembre 1964 | 90243 | Part 1: "Acknowledgement" | 7:47 |
| 2. | 9 desembre 1964 | 90244‒7 | Part 2: "Resolution" | 7:22 |
- Cara 2
| Núm. | Enregistrat | Presa núm. | Títol | Durada |
|---|---|---|---|---|
| 3. | 9 desembre 1964 | 90245‒1 | Part 3: "Pursuance"/Part 4: "Psalm" | 17:53 |
Notes
[modifica]- ↑ El quartet el formaven John Coltrane, Jimmy Garrison, Elvin Jones i McCoy Tyner, i comptà amb la col·laboració d'Art Davis i Archie Shepp.
Referències
[modifica]
- ↑ «Album Reviews». Billboard. Prometheus Global Media, 27-02-1965, pàg. 30.
- ↑ A Love Supreme from Verve Music Group
- ↑ 3,0 3,1 Kahn, Ashley. A Love Supreme: The Story of John Coltrane's Signature Album. Penguin Books, 2003. ISBN 0-14-200352-2.
- ↑ Juliane Hammer, Omid Safi. The Cambridge Companion to American Islam, p. 285 [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ Porter, Lewis. John Coltrane: His Life and Music. University of Michigan Press, 1999, p. 231-249. ISBN 0-472-08643-X.
- ↑ Porter, Lewis. John Coltrane: His Life and Music. University of Michigan Press, 1999, p. 244. ISBN 0-472-08643-X.
- ↑ Porter, Lewis. John Coltrane: His Life and Music. University of Michigan Press, 1999, p. 246-247. ISBN 0-472-08643-X.