A la carta és una locució al món de la restauració que significa que el client pot «triar a una llista de plats» el que vol menjar, en oposició al «menú fix», «menú del dia» o «plat del dia», que imposa una selecció preestablerta. Com molts termes culinàries, és d'origen francès: à la carte.[1] Els plats a la carta generalment són més cars que el plat del dia, com que demanen una logística i una preparació més oneroses i que el risc de romanents de productes frescs caducats i invenuts a la fi del dia és més gran.
Pot tenir dos sentits:
Plats a la carta és un programari desenvolupat per la Generalitat de Catalunya que permet realitzar cartes de restaurant en català i en cinc llengües més. El programa és gratuït.[2]
Per extensió, la paraula és emprada en altres dominis als quals l'usuari pot triar, per exemple programes televisius o radiofònics.[3] Contràriament al sistema tradicional de les emissores, que emeten el mateix programa igual per a tothom, la tècnica del flux de dades multimèdia per internet permet a cadascú de mirar o escoltar el que vull quan ho vull, doncs, «a la carta». Un altre variant és el forfet o viatge a la carta, personalitzat, diferent d'un programa fix per a un grup sencer.[4]
Es parla igualment de la «religió a la carta», un fenomen postmodern que descriu el fenomen de persones que creen la seva convicció religiosa i moral en triar d'una o de més religions unes opcions, i que ja no prenen, com era de costum abans, tot el menú de conviccions, prohibicions, obligacions i dogmes imposats per l'autoritat i heretats dels pares sense canviar.[5][6]