Nom original | (ar) عبد القادر الجيلاني (fa) عبدالقادر گیلانی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 març 1078 Amol (Iran) |
Mort | 14 febrer 1166 (87 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
Religió | Islam i sunnisme |
Activitat | |
Camp de treball | Sufisme |
Ocupació | poeta, alfaquí, sufí |
Moviment | Qadiriyya |
Professors | Abu Saeed Mubarak Makhzoomi i Abu-l-Wafà ibn Aqil |
Alumnes | Abu-Màdyan |
Enaltiment | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Banu Hàixim |
Pare | Abu Saleh |
Muhyí-d-Din Abu-Muhàmmad Abd-al-Qàdir ibn Abi-Sàlih Jengi-Dost al-Jilaní Mazandarani (o al-Jilí), més conegut senzillament com a Abd-al-Qàdir al-Jilaní (persa: عبدالقادر گیلانی) (regió de Gilan, Pèrsia, 1077 - Bagdad, 1166) fou un teòleg hanbalita i xeic sufí que va donar el seu nom a la tariqa de la qadiriyya, considerada com el més antic dels ordes sufís.
Al-Jilaní va pertànyer a la cadena espiritual de Junayd al-Baghdadí. Va escriure diverses obres i sermons. La seva frase més cèlebre és «el meu peu està al clatell de cada sant de Déu» que expressava el seu desig de ser superior a tots, i va rebre l'aprovació dels teòlegs del seu temps. És considerat com un dels sants més importants de l'islam.