Abe Lincoln in Illinois | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | John Cromwell |
Protagonistes | Raymond Massey Gene Lockhart Ruth Gordon Mary Howard de Liagre Howard Da Silva Herbert Rudley Alan Baxter Alec Craig Andy Clyde Charles Middleton Clem Bevans Dorothy Tree Elisabeth Risdon Esther Dale Florence Roberts George Irving Harvey Stephens Leona Roberts Louis Jean Heydt Minor Watson Roger Imhof Syd Saylor Trevor Bardette |
Director artístic | Van Nest Polglase Carroll Clark |
Producció | Max Gordon |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
Guió | Grover Jones Robert E. Sherwood |
Música | Roy Webb |
Fotografia | James Wong Howe |
Muntatge | George Hively |
Vestuari | Walter Plunkett |
Productora | Max Gordon Plays Pictures Corporation |
Distribuïdor | RKO Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1940 |
Durada | 110 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Biografia, drama |
Lloc de la narració | Illinois |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Abe Lincoln a Illinois (títol original en anglès: Abe Lincoln in Illinois) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Cromwell, estrenada el 1940. El guió, de Grover Jones i Robert E. Sherwood, és una adaptació de l'obra de teatre homònima d'aquest últim. Ha estat doblada al català.[1]
Abe Lincoln marxa de casa per primera vegada, contractat amb dos amics seus per Denton Offut per portar una càrrega de porcs a Nova Orleans. Quan el vaixell s'atura a New Salem, Abe s'enamora d'Ann Rutledge, la filla del taverner. Així, quan més tard Denton li ofereix una feina a New Salem, Abe accepta immediatament.
Abe descobreix que tanmateix que Ann ja té un pretendent. No obstant això, s'instal·la, convertint-se en l'home més popular pel seu humor preparat, amable, i rep lliçons del mestre d'escola Graham. El seu rival marxa i Ann l'espera durant uns quants anys fins que Abe té l'oportunitat d'expressar el seu amor per ella; és insegura del seu sentiment per ell i li demana una mica de temps. Per desgràcia, mor després d'una "febre de cervell", dient a Abe en el seu llit de mort que el podria haver estimat.
A Abe se li demana que es presenti per a l'Assemblea Estatal. Accepta reticent i venç, però després d'un primer lloc a Springfield (Illinois), decideix estudiar dret. Quan Mary Todd visita la seva germana Elizabeth Edwards i el seu ric i influent marit Ninian, dona una festa en honor seu. Tots els solters elegibles apareixen, incloent-hi el rival polític d'Abe, Stephen Douglas. Tanmateix, és l'Abe senzill, impolit que enamora Mary, amb preocupació de la seva germana. Ambiciosa, Mary nota grandesa en ell i està decidida a portar-lo al seu legítim destí, malgrat la seva manca d'ambició. Abe li demana que es casi amb ell, però canvia d'opinió a última hora, desconcertat, i deixa la ciutat. Després de reflexionar, tanmateix, li demana la seva mà una altra vegada. Accepta. Els anys passen, i tenen uns quants fills.
Amb les eleccions presidencials a la vista, el partit d'Abe veu que cap dels favorits no és totalment acceptable. Els líders de partit trien un "tapat," Abe Lincoln. Participa en una sèrie de debats amb Stephen Douglas, el candidat que oponent. Un dels temes principals és l'esclavitud. En un vibrant discurs, Abe afirma que "la Casa de Lincoln dividida no pot restar dreta". Guanya les eleccions. Mentre la pel·lícula s'està acabant, Abe s'acomiada dels amics i puja al tren per anar-se'n a Washington DC.[2]
I, entre els actors que no surten als crèdits: