Ophrys sphegodes | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Orchidaceae |
Tribu | Orchideae |
Gènere | Ophrys |
Espècie | Ophrys sphegodes Mill. 1768 |
Subespècies | |
|
L'abellera aranyosa o flor d'aranya (Ophrys sphegodes, Mill., 1768)[1] és una orquídia monopòdica i terrestre de la subtribu Orchidinae de la família Orchidaceae del gènere Ophrys. El seu nom genèric ophrys deriva de la paraula grega ophrys = 'cella' referint-se a l'alta consideració que es té cap a aquest gènere. Del grec sphegodes = 'similar a una vespa' referint-se al seu label. Ophrys s'esmenta per primer cop en el llibre Naturalis Historia de Plini el Vell (23-79).
Ophrys sphegodes és una orquídia terrestre que té tubercle subterrani, globular i petit, del qual surt la tija floral erecta senzilla i sense ramificacions, d'uns 30 cm. Aconsegueixen una alçària de 25 a 30 cm. Les petites fulles basals formen una roseta de fulles enganxades arran de terra, oblongolanceolades arrodonides sense indentacions, tenen un color verd blavós. Les flors tenen un label de grans dimensions. El label és trilobulat d'un color marró fosc, amb lòbul central vellutat, triangular, allargat i bombat. El label de color marró vermellós, d'uns 13 a 18 mm de longitud, té tres lòbuls amb els dos laterals triangulars que estan girats lleugerament cap endavant, amb uns pèls fins i sedosos imitant èlitres d'insecte. El lòbul intermedi és glabre i més gran que els laterals, en el qual l'espècul és de color acer o una mica purpuri, amb forma de H o de lletra "pi" grega. Aquesta varietat té dos sèpals laterals iguals en grandària, el tercer es gira una mica cap endavant. Els tres sèpals són d'uns 7 mm de longitud i un color uniforme verd vermellós o verd. Els tèpals interns són bastant més petits que els externs, estrets i afilats (imiten les antenes d'un insecte), però del mateix color verd que els sèpals, i fan un gran contrast amb els tons foscos del label. De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no solament per la seva inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb la qual atreuen els insectes. El seu label imita en aquest cas l'abdomen d'una aranya. Aquesta espècie és molt variable en els seus dibuixos i gradació de color.
Aquesta abellera monopòdica d'hàbits terrestres es distribueix pel Mediterrani (estat espanyol, sud de França, i Còrsega) en general arreu d'Europa. Habita a prats, garrigues, matollars i boscos. Es desenvolupen a la tardor i poden sobreviure a les gelades de l'hivern. Durant l'estiu, aquestes orquídies estan dorments com un bulb subterrani que serveix com una reserva de nutrients. Al final de l'estiu-tardor desenvolupa una roseta de fulles. També un nou tubercle comença a desenvolupar-se i madura fins a la següent primavera, el vell tubercle mor lentament. Floreixen de mitjans de març a abril. A la primavera, la tija floral comença a desenvolupar-se, i durant la floració les fulles ja comencen a marcir.
La majoria de les orquídies del gènere Ophrys depenen d'un fong simbiont; a causa d'això, desenvolupen solament un parell de petites fulles alternes. No poden ser trasplantades a causa d'aquesta simbiosi.
Aquesta suggestió visual serveix com a reclam íntim. Aquesta pol·linització mímica està acrescuda en produir, a més, la fragància de la femella de l'insecte en zel. Aquestes feromones fan que l'insecte s'apropi a investigar. Això ocorre solament en el període determinat en el qual els mascles estan en zel i les femelles no han copulat encara. L'insecte està tan excitat que comença a copular amb la flor. Això s'anomena pseudocopulació; la fermesa, la suavitat, i els pèls vellutats del label són els majors incentius perquè l'insecte s'introdueixi en la flor. Els pol·linis s'adhereixen al capdavant o a l'abdomen de l'insecte. Quan torna a visitar una altra flor els pol·linis copegen l'estigma. Els filaments dels pol·linis durant el transport canvien de posició de tal manera que els grans de pol·len puguin copejar l'estigma; tal és el grau de refinament de la reproducció. Si els filaments no prenen la nova posició, els pol·linis podrien no haver fecundat la nova orquídia.
Cada orquídia té el seu propi insecte pol·linitzador i depèn completament d'aquesta espècie pol·linitzadora per a la seva supervivència. El que és més, els mascles entabanats és probable que no tornin o fins i tot que ignorin plantes de la mateixa espècie. Per tot això, solament prop del 10% de la població d'Ophrys arriba a ser pol·linitzada. Això és suficient per a preservar la població d'Ophrys, si es tenen en compte que cada flor fertilitzada produeix 12.000 diminutes llavors.