Tipus | ciutat de l'Iran | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Iran | |||
Província | Província de Zanjan | |||
Xarestan | xarestan d'Abhar | |||
Bakhsh | Districte Central | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 99.285 (2016) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Banyat per | Abhar | |||
Altitud | 1.541 m | |||
Lloc web | abhar.ir |
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna). Es troba a la província de Zanjan, al comtat d'Abhar Rud, a la vora del riu Abhar. La seva població és de 12.000 habitants que parlen majoritàriament el turc.
La llegenda atribueix la fundació d'Abhar a Kai Khosraw fill de Siavush o a Sapor D'hu l-Aktaf, i la construcció de la ciutadella a Darab fill de Darab (la ciutadella en realitat fou construïda per l'atabeg seljúcida Baha al-Din Haydar). La ciutat va passar dels sassànides als àrabs el 645 quan va ser conquerida per Bara ibn Azib, governador de Rayy.
Al començament del segle x fou possessió de la dinastia dels sadjides amb Yusuf ben Abu l-Sadj i després va passar als daylamites fins que el 996 el musafírida o kangàrida Wahsudan ibn Sallar Muhmmad ibn Musafer va governar la regió del sud de l'Azerbaidjan i Daylam incloent Abhar, Zandjan i Sohravard. Apareixen monedes d'Abhar datades el 1013/1014 per un emir musafàrida o rawwàdida. El 1029 Mahmud de Gazni va fer campanya a Rayy i Qazwin i es va assegurar la submissió del musafírida Ibrahim ibn Marzban. En el seu territori hi havia la important fortalesa de Sar-djahan (turc: Sar-Sar-čāhān, àrab: Rāhat al-sudūr) a uns 25 km al nord-oest de la ciutat, prop d'un pas que portava a Tarom.
Personatges notables de la ciutat foren: