Abraham Sharp
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1653  Bradford (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 18 juliol 1742 (88/89 anys) Bradford (regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Catedral de Bradford 53° 47′ 43″ N, 1° 44′ 52″ O / 53.79539°N,1.74769°O | ||
| Formació | Bradford Grammar School (–1669) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | astrònom, matemàtic | ||
| Ocupador | HMNB Portsmouth (1691–1694) Observatori Reial de Greenwich (1684–1690) | ||
| Influències | |||
 | |||
Abraham Sharp (Little Horton, 1653 - Bradford, 18 de juliol de 1742) va ser un astrònom anglès dels segles XVII-XVIII, col·laborador de John Flamsteed.
Vida
[modifica]No es coneix gran cosa de la seva vida abans de 1684 quan va començar a viure a Londres. Sabem que, fill d'una família benestant,[1] va estudiar a l'escola secundària de Bradford, que es va iniciar en els negocis (seguint la tradició familiar) i que en morir el seu pare (1672) va rebre un llegat que li va permetre estudiar i ensenyar matemàtiques a Liverpool entre 1670 i 1684.[2]
El 1684 va estar treballant uns mesos a l'Observatori de Greenwich sota les ordres de John Flamsteed, i el 1688 va tornar a ser contractat per l'observatori per a construir un aparell astronòmic.[3]
El 1690, es va traslladar a Portsmouth on va treballar d'administratiu per a les drassanes reials. Finalment, el 1694, en morir un dels seus germans, va abandonar la seva carrera científica i se'n va entornar al seu poble natal on hi va restar fins a la seva mort.[4] Tot i així, va continuar en el seu temps lliure amb els seus estudis matemàtics i va mantenir una nodrida correspondència amb John Flamsteed.[5]
Obra
[modifica]
En els 49 anys que va viure a Bradford, va continuar fabricant instruments astronòmics i va emprendre la tasca de fer càlculs matemàtics intensius, arribant a calcular el valor del nombre π amb 72 decimals exactes.[6] Henry Sherwin va utilitzar els seus precisos càlculs per a publicar unes taules trigonométriques força acurades el 1705.[7]
El 1717 va publicar un llibre titulat Geometry Improved, en el qual estudiava els poliedres amb el mateix grau de precisió amb el que havia treballat les seves taules trigonomètriques.[8]
També va mantenir una copiosa correspondència amb Flamsteed, sobre temes astronòmics i matemàtics.
Referències
[modifica]- ↑ Connor, 1942, p. 237.
- ↑ Connor, 1942, p. 238.
- ↑ Marché, 2007, p. 1052.
- ↑ Melmore, 1938, p. 248.
- ↑ Connor, 1942, p. 241.
- ↑ Berggren, Borwein i Borwein, 2004, p. 320.
- ↑ Connor, 1942, p. 240.
- ↑ van Brummeleen, 2021, p. 137.
Bibliografia
[modifica]- Berggren, Lennart; Borwein, Jonhatan; Borwein, Peter. Pi: A Source Book (en anglès). Springer, 2004. ISBN 0-387-20571-3.
- Connor, Elizabeth «Abraham Sharp, 1653-1742» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, Vol. 54, Num. 321, 1942, pàg. 237-243. ISSN: 0004-6280.
- Marché, Jordan D. «Sharp, Abraham». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Melmore, Sidney «Abraham Sharp's Universal Instrument» (en anglès). The Observatory, Vol. 61, 1938, pàg. 248-250. ISSN: 0029-7704.
- van Brummeleen, Glen. The Doctrine of Triangles: A History of Modern Trigonometry (en anglès). Princeton University Press, 2021. ISBN 978-0-691-17941-4.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abraham Sharp» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Willmoth, Frances. «Sharp, Abraham» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 30 octubre 2024].