Abstencionisme

Logotip abstencionista

S'anomena abstencionisme actitud d'abstenir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció.[1] En unes eleccions es considera «abstencionistes» els partidaris de no anar a votar.[2] No hi ha un únic perfil tipus d'abstencionista, que aquest és polièdric i respon a moltes casuístiques.[3]

Normalment es diferencia entre abstencionisme passiu (per desinterès o mandra), l'abstencionisme tècnic quan l'elector no exerceix el seu dret per raons més enllà de la seva voluntat[4] i l'abstencionisme actiu o idiològic, com una opció política.[3] «L'abstenció és també, i sobretot, una de les poques formes que té la ciutadania per rebel·lar-se davant d'uns polítics pels quals no se senten representats ni se senten partícips d'un sistema que els exclou.»[3] El boicot d'eleccions pot ser un mètode de protesta noviolent,[5] quan es considera per exemple, que les partits autoritzats pel règim no representen l'opinió o que l'abstencionisme es considera com un vot per a un partit prohibit.[6] El boicot aleshores és un instrument per fer valer drets civils i polítics.[7]

D'acord amb la legislació de cada país, l'abstenció pot ser legal –cas de l'estat espanyol, andorrà i francès, per exemple– o constituir una falta punible, com ara a molts països d'Amèrica Llatina,[4] Bèlgica[8] o Luxemburg,[9] on el vot és obligatori. Sigui obligatori o no el vot, sempre existeix la possibilitat de votar en blanc si cap de les opcions donades es considera convenient o interessant.

S'ha de diferenciar l'abstencionisme com fenomen sociològic en el cas d'un sufragi i l'abstenció en una votació dicotòmica (sí/no/abstenció) en una assemblea presencial (assemblea general de membres, parlament, consistori…).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Abstencionisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Abstencionisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Roig, Albert «Abstencionisme actiu». Ara Andorra, 02-03-2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 Carrasco, Genís «¿Politikoi o idiotikoi? Abstencionisme electoral a Espanya i Llatinoamèrica». Catalunya Press, 11-07-2018.
  5. ↑ Flintoff, John Paul. Com canviar el món (en castellà). B de Books (Ediciones B), 2012-07-09 (School of Live). ISBN 9788490191736. 
  6. ↑ 324cat. «Maduro prohibeix a l'oposició presentar-se a les eleccions del 2018». TV3 Notícies. CCMA, 11-12-2017. [Consulta: 1r setembre 2019].
  7. ↑ «La CUP demana a JxCat i ERC que després del 28-A no entrin en una "fase pactista" ni facin de "crossa"». La República, 03-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-01 [Consulta: 1r setembre 2019]. Arxivat 2019-09-01 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Es-tu obligé de voter ?» (en francès, neerlandès). Bruxelles-J le service d'information en ligne pour jeunes de Bruxelles – Brussel-J wegwijzer voor jongeren in Brussel. [Consulta: 1r setembre 2019].
  9. ↑ «Voting information in municipal, legislative and European elections Luxembourg» (en anglès). Just Arrived LLC. [Consulta: 1r setembre 2019].