Abu-Hayyan al-Gharnatí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | novembre 1256 (Gregorià)  Jaén (Espanya) |
| Mort | 10 juliol 1344 (87 anys) El Caire (Egipte) |
| Religió | Islam i sunnisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia, filologia i tafsir |
| Lloc de treball | Egipte |
| Ocupació | teòleg, mufàssir, filòleg, poeta |
| Professors | Ibn Daqiq al-Id, Busiri (en)  i Abdullah Ibn Mahmud al-Mawsili (en) |
| Alumnes | ʿAbd-al-Wahhāb Ibn-ʿAlī Tāǧ-ad-Dīn as-Subkī, Taqi al-Din al-Subki, Badr-ad-Din ibn Jamaa i Abū-Saʻīd Faraǧ Ibn-Qāsim Ibn-Lubb (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Abu-Hayyan Athir-ad-Din Muhàmmad ibn Yússuf al-Gharnatí (àrab: أبو حيان أثير الدين محمد بن يوسف الغرناطي, Abū Ḥayyān Aṯīr ad-Dīn Muḥammad ibn Yūsuf al-Ḡarnāṭī), més conegut simplement com a Abu-Hayyan al-Gharnatí (Granada, novembre del 1256 - el Caire, juliol del 1344), és el més important gramàtic àrab de la primera meitat del segle xiv. Deu la seva nisba al fet d'haver nascut a Granada (Gharnata). Va morir al Caire, on s'havia establert després de deu anys d'estudi i viatge per tot el món àrab. Segons S. Glazer, Abu-Hayyan destaca per la modernitat de la seva aproximació a la gramàtica descriptiva i comparativa.[1] Malgrat tot, a la seva mort va ser oblidat fins i tot pels seus propis deixebles, com ara els gramàtic Ibn Aqil i Ibn Hixam.
Se li atribueixen 65 obres escrites no solament en àrab, sinó també en altres llengües com ara el turc, l'amhàric o el persa. Entre les temàtiques tractades destaquen els estudis alcorànics, de les tradicions del profeta Muhàmmad i de dret, però també va escriure obres historiogràfiques i biogràfiques, així com poesia. D'entre totes aquestes obres destaquen Mànhaj al-sàlih, un comentari del poema gramatical Alfiyya d'Ibn Màlik, Al-idrak li-lissan al-atrak, la més antiga gramàtica turca conservada, i Al-bahr al-muhit, un voluminós comentari alcorànic.
Notes
[modifica]- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Abū Ḥayyān al-Gharnāṭī» (S. Glazer).