L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec, que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades.[1]
Sovint, es materialitza en una forma d'assetjament laboral escomesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes, situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen.[2] Aquesta mena d'acte és omnipresent: pot tenir lloc en l'àmbit laboral, el familiar, l'esportiu, l'universitari i fins i tot als espais públics.[1][3] Passa típicament al món del teatre i en relacions amoroses en què existeix una gran diferència d'edat entre els components.[4] Segons la periodista Anna Vallhonesta, molts abusos sexuals constitueixen primordialment abusos de poder.[1]
El poder que hi incita pot néixer de la tinença de capital, de la popularitat, de l'autoritat o de la influència en altri.[1] En referència a això, l'escriptor Miquel Adam defensa la tesi que «l'abús de poder és consubstancial a l’exercici de l’autoritat».[5]