L'Acatist[1] (grec: Ἀκάθιστος, Akàthistos, 'no assegut') és un tipus d'himne cantat generalment pels cristians ortodoxos o catòlics orientals, dedicats a un sant, un esdeveniment sagrat o una de les persones que formen la Santíssima Trinitat. El seu nom fa referència al fet que els feligresos, tret que siguin d'edat molt avançada o estiguin malalts, han de romandre dempeus mentre es canta o, en alguns casos, durant tota la missa. Les misses ortodoxes i catòliques orientals segueixen un conjunt de regles molt complexes que dicten quan toca seure, restar dempeus, inclinar-se o prostrar-se. La lectura de l'Evangeli i el cant de l'Acatist són els únics moments en els quals tothom ha de restar dempeus.
Pertany al gènere kontàkion.[1] L'Acatist de la Mare de Déu també es coneix per les tres primeres paraules del seu proemi, «Τῇ ὑπερμάχῳ στρατηγῷ» (Ti ipermakho stratigó),[nota 1] que es refereixen a la Verge Maria. És l'himne marià més famós.[2]
« | Τῇ ὑπερμάχῳ στρατηγῷ τὰ νικητήρια,
ὡς λυτρωθεῖσα τῶν δεινῶν εὐχαριστήρια, ἀναγράφω σοι ἡ Πόλις σου Θεοτόκε. Ἀλλ' ὡς ἔχουσα τὸ κράτος ἀπροσμάχητον, ἐκ παντοίων με κινδύνων ἐλευθέρωσον, ἵνα κράζω σοιˑˑ• Χαῖρε, Νύμφη ἀνύμφευτε |
A la general defensora, [jo], la vostra
ciutat, redimida de perills terribles, us dedico, Mare de Déu, els trofeus de la victòria i els himnes d'acció de gràcies. Amb el vostre poder invencible, deslliureu-me de qualsevol mal a fi que pugui exclamar: "Salve, esposa sense esposar!" |
» |