Acatlán de Osorio és el cap de municipi d'Acatlán, un dels 217 municipis de l'estat mexicà de Puebla. Es localitza al centre nord del terme municipal i és una de les majors ciutats de la regió mixteca. Per la seva importància regional, Acatlán de Osorio és anomenada la Perla de la Mixteca.
El topònim Acatlán és d'origen náhuatl. Deriva de la paraula ácatl (canyís) i el locatiu -tlan, d'on es tradueix com On abunden els canyisos.[1] El topònim va ser imposat pels parlants de náhuatl a aquest poblat d'origen mixteca, el nom original del qual va ser Yuku Yuxin, dels vocables mixteques yuku (turó) i yuxin (joia, blava) per formar Turó de la Joia o Turó Blau. Aquest topònim apareix registrat en el Còdex Tulane, originari d'aquesta localitat. Al nom náhuatl se li va afegir el cognom Osorio en memòria del coronel Joaquín Osorio, que va morir combatent als conservadors el 22 de maig de 1861.
1.- Amatitlán de Azueta 2.- Boquerón 3.- Hermenegildo Galeana 4.- La Huerta 5.- San Bernardo 6.- Ilamacingo
1.- San Juan 2.- San Luis 3.- San Rafael 4.- San Miguel 5.- San Gabriel 6.- Las Nieves 7.- La Palma 8.- San José 9.- San Cristóbal 10.- San Antonio 11.- La Trinidad 12.- Tres Cruces. 13.- Bella Vista. 14.- El Maestro. 15.- Fovissste
1.- Acatlán (Lloc situat prop de canya o canyís)
2.- Tehuitzingo (lloc de pedres agudes)
3.- Ahuehuetitla (Lloc vell)
4.- Chinantla (Lloc situat prop de canyes)
5.- Piaxtla (Terra llarga)
6.- Tecomatlán (Terra de tecomates)
7.- Axutla (Aigua que crema)
8.- Sant Pablo Anicano (Aquí hi ha camí d'aigua)
9.- San Pedro Yeloixtlahuaca (Lloc de la plana sembrada de tabac)
10.- Guadalupe Santa Ana
11.- Xayacatlán de Bravo (Lloc de màscares)
12.- Sant Jerónimo Xayacatlán (Lloc de màscares)
13.- Totoltepec de Guerrero (Cerro del totole)
14.- Petlalcingo (Lloc de petates fins o petate chiquito)
15.- Chila (lloc de chile o de caragols)
16.- San Miguel Ixitlán. (Lloc Situat al peu del turó)
Acatlán va ser fundat pels mixteques durant el període Clàssic (ss. II-VII/IX dC.). Va ser un dels centres més importants de la cultura nyuinye (castellà ñuiñe), que es va desenvolupar en la Mixteca Baixa. En aquesta època es van produir els anomenats caparrons colossals, escultures de ceràmica que representen caps humans. A més a Acatlán es van descobrir peces de ceràmica policromada d'estil còdex que poden correspondre al posclàssic (ss. VIII/X-XVI dC.). Algunes de les peces presenten tècniques manufactura similars a les que segueixen emprant els artesans contemporanis d'Acatlán de Osorio.[2]
Presidents Municipals que han estat al capdavant de l'administració:
La fira principal de Acatlán es fa la setmana principal de Setmana Santa, s'hi realitzen gran quantitat d'activitats recreatives i culturals en les quals participa en la seva majoria el poble, ja que es realitzen carreres de cavalls, jocs mecànics, participació d'artistes i còmics, balls, galls, i es viu cada any la representació de la crucifixió de Crist. Aquesta és la més important fira de tota la regió.
Aproximadament 500 anys abans de la fundació d'Acatlán en la població del Zapote, avui anomenada Hermenegildo Galeana, va existir una tribu d'origen zapoteca però a conseqüència de les freqüents guerres va desaparèixer. Existeix un petit pujol conegut com "El Cantó" en que se suposa que va estar l'imperi de la reina zapoteca. L'any 1711 un terratrèmol va destruir el vell Acatlán, però en 1712 es va fundar el nou Acatlán que actualment és aquesta ciutat.
En una de les expedicions amb rumb a les hibueras que amb freqüència feia Moctezuma Xocoyotzin II, va tenir relacions amoroses amb la princesa acateca anomenada Teoxóchitl (flor de déu) amb la qual va tenir dues filles que va deixar en aquesta terra. El conqueridor Hernán Cortés va deixar un manuscrit a la població de Tehuitzingo però s'ignora el seu parador fins avui. També a la població de Tepexillo al municipi de Petlalcingo Pue. El propi conqueridor va deixar una campana ostentant en la part externa la imatge de la Mare de Déu, al seu pas ho va acompanyar la Malinche la seva fidel intèrpret, portant presoner a l'últim emperador asteca Cuauhtémoc per penjar-lo a la població de Izabcaná, Campeche, el 25 de febrer de 1524, acabant així amb el gloriós imperi asteca.
En el mes de desembre de 1813 van estar en aquesta població els generals José María Morelos i Pavón, Mariano Matamoros, Hermenegildo Galeana, Vicente Guerrero, Guadalupe Victoria, oficials i tropes de retorn de la presa d'Oaxaca i Acapulco. El general Morelos va motivar a aquest poble a lluitar per la llibertat de Mèxic. Diversos acateques es van donar d'alta en l'exèrcit insurgent. El 4 de novembre de 1816 el general Vicente Guerrero amb un grapat de voluntaris acateques. En la cañada de los Naranjos esperava a Samaniego i a un oficial realista que conduïa un comboi de sucre i tabac a la ciutat de Puebla, després d'un tremend combat resultà derrotat el general Vicente Guerrero. El dia 16 de novembre del mateix any tornà a sostenir un altre combat amb Samaniego i Lamadrid al turó de la Chinanteca obtenint en aquesta ocasió la victòria, el general don Vicente Guerrero.
La paraula "Acatlán" està conformada per dues paraules d'origen náhuatl : Acatl que significa canya o canyís, i Tlan significa junt o a prop. La unió d'ambdues paraules atenent la seva etimologia és: Lloc situat junt o prop de canyes o canyís. El seu nom oficial és Acatlán de Osorio en memòria del coronel Joaquín Osorio, que va sucumbir al cop de les bales del partit conservador. El nou Acatlán va ser fundat el 6 de gener de 1712 pel sacerdot acateca, Ildefonso Navarrete i Mejía. Acatlán va ser erigida a la categoria de ciutat el 3 d'abril de 1883, sent governador constitucional de l'estat el general de divisió don Juan N. Méndez.
Es diu que Acatlán és veí de l'infern i que de fet la calor de l'infern es queda curt al costat del que se sent en aquesta entitat; hi ha un riu en aquesta regió, però està ple de sorra i fora del moment de pluja sembla un desert. El clima per estacions de l'any es desenvolupa de la següent manera Primavera: Calor Intensa. Estiu: Calor Extrema. Tardor: Calor Moderada. Hivern: Calor.