Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització sense ànim de lucre | ||||
Camp de treball | drets humans, drets digitals i drets civils | ||||
Forma jurídica | organització no governamental | ||||
Història | |||||
Creació | 31 juliol 2009 | ||||
Fundador | Kim Pham | ||||
Activitat | |||||
Membre de | European Digital Rights | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Gerent/director | Brett Solomon (en) | ||||
Indicador econòmic | |||||
Finançador | Facebook Ministeri Afers Exteriors Global Affairs Canada (en) Swedish International Development Cooperation Agency (en) Open Society Foundations (2017) Open Society Foundations (2019) Open Society Foundations (2020) Open Society Foundations (2020) Open Society Foundations (2021) Open Society Foundations (2021) Open Society Foundations (2022) Open Society Foundations (2022) Open Society Foundations (2023) Open Society Foundations (2023) Open Society Foundations (2023) | ||||
Ingressos totals | 5.100.000 $ (2018) | ||||
Actius totals | 12.101.447 $ (2022) | ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +1(888) 414 0100 | ||||
Lloc web | accessnow.org | ||||
Access Now és una organització sense ànim de lucre fundada l'any 2009 amb el propòsit de defensar i ampliar els drets digitals de les persones a tot el món,[1][2] indexar els tancaments d'internet,[3] proporcionar nodes de sortida per a la xarxa Tor[4] i posar fre a la indústria creixent de la cibervigilància i el ciberespionatge que representen una amenaça per als drets humans.[5]
Els principals finançadors inclouen Facebook, Global Affairs Canada, el Ministeri d'Afers Exteriors dels Països Baixos i l'Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.[6]
Access Now va ser fundat per Brett Solomon, Cameran Ashraf, Sina Rabbani i Kim Pham el 2009, després de les controvertides eleccions presidencials iranianes d'aquell any.[7] Des d'aleshores, ha fet campanyes contra els tancaments d'internet,[8] la censura en línia, els acords comercials internacionals i la cibervigilància governamental.[9] Access Now defensa l'ús del xifratge[10] i està a favor de lleis i regulacions de seguretat cibernètica limitades.[11]
Access Now organitza un congrés anual sobre seguretat informàtica anomenat RightsCon que es va celebrar per primera vegada a Silicon Valley el 2011 i, posteriorment, a Rio de Janeiro (2012), Silicon Valley (2014), Manila (2015), Silicon Valley (2016),[12] Brussel·les (2017), Toronto (2018),[13] Tunis (2019)[14] i en línia a partir de 2020. RightsCon reuneix representants polítics, gegants tecnològics, ONG i activistes independents per a debatre al voltant de la intersecció entre els drets humans i la digitalització[15] sobre, per exemple, el discurs de l'odi i la llibertat d'expressió, la intel·ligència artificial, la privadesa i la protecció de dades personals, el govern obert i la democràcia,[15] l'automatització i els futurs digitals, o el control de continguts i la construcció de pau.[16]
Access Now elabora un informe anual cada primavera sobre els tancaments d'internet, els bloquejos de les xarxes socials i els slowdowns d'internet a països d'arreu del món.[17][18][19] Access Now lluita contra la repressió política a internet i ofereix subvencions i suport a organitzacions de base per avançar en els drets dels usuaris i les comunitats que corren el risc de violacions dels drets digitals.[20]
Access Now recopila dades mitjançant Shutdown Tracker Optimization Project (STOP).[18] Aquest projecte utilitza dades de teledetecció per a identificar aturades del servei, bloquejos d'adreces IP i limitacions. Aquests casos es confirmen mitjançant reculls de notícies, testimonis d'activistes locals, reconeixements oficials del govern i declaracions dels proveïdors d'internet.[3] Es considera un tancament «la interrupció intencionada d'internet o de les comunicacions electròniques que les fa inaccessibles o efectivament inutilitzables per a una població específica o dins d'una ubicació, sovint per a exercir el control sobre el flux d'informació».[21][22][23][24]
Acces Now ofereix assessorament tècnic a periodistes i defensors dels drets humans que han estat víctimes d'atacs cibernètics, de programari espia, de robatori de dades o identitat i d'altres atacs digitals,[25][26] i suport sobre com construir infraestructures digitals integrals i sostenibles alhora que es protegeixen els drets digitals de les persones a les quals serveixen.[27]
L'organització ha rebut crítiques pel fet d'utilitzar persones voluntàries del país per a identificar i denunciar els atacs del seu propi govern a causa del risc que els suposa.[28][29][30][31] També hi ha qui ha proposat sistemes automatitzats per fer un seguiment més ètic d'aquestes interrupcions.