Access Now

Infotaula d'organitzacióAccess Now
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdrets humans, drets digitals i drets civils Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaorganització no governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 juliol 2009
FundadorKim Pham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deEuropean Digital Rights Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • 463 Lincoln Place #241Brooklyn, New York 11238
  • Nova York
Gerent/directorBrett Solomon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
FinançadorFacebook
Ministeri Afers Exteriors
Global Affairs Canada (en) Tradueix
Swedish International Development Cooperation Agency (en) Tradueix
Open Society Foundations (2017)
Open Society Foundations (2019)
Open Society Foundations (2020)
Open Society Foundations (2020)
Open Society Foundations (2021)
Open Society Foundations (2021)
Open Society Foundations (2022)
Open Society Foundations (2022)
Open Society Foundations (2023)
Open Society Foundations (2023)
Open Society Foundations (2023) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals5.100.000 $ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals12.101.447 $ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+1(888) 414 0100 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaccessnow.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: accessnow X: accessnow Instagram: accessnow LinkedIn: access-now Youtube: UC1WRUFROqjer720gqXiF91w Modifica el valor a Wikidata

Access Now és una organització sense ànim de lucre fundada l'any 2009 amb el propòsit de defensar i ampliar els drets digitals de les persones a tot el món,[1][2] indexar els tancaments d'internet,[3] proporcionar nodes de sortida per a la xarxa Tor[4] i posar fre a la indústria creixent de la cibervigilància i el ciberespionatge que representen una amenaça per als drets humans.[5]

Els principals finançadors inclouen Facebook, Global Affairs Canada, el Ministeri d'Afers Exteriors dels Països Baixos i l'Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.[6]

Història

[modifica]

Access Now va ser fundat per Brett Solomon, Cameran Ashraf, Sina Rabbani i Kim Pham el 2009, després de les controvertides eleccions presidencials iranianes d'aquell any.[7] Des d'aleshores, ha fet campanyes contra els tancaments d'internet,[8] la censura en línia, els acords comercials internacionals i la cibervigilància governamental.[9] Access Now defensa l'ús del xifratge[10] i està a favor de lleis i regulacions de seguretat cibernètica limitades.[11]

Una pancarta a la RightsCon de Tunis el 2019 reclamant justícia per a Zouhair Yahyaoui

Access Now organitza un congrés anual sobre seguretat informàtica anomenat RightsCon que es va celebrar per primera vegada a Silicon Valley el 2011 i, posteriorment, a Rio de Janeiro (2012), Silicon Valley (2014), Manila (2015), Silicon Valley (2016),[12] Brussel·les (2017), Toronto (2018),[13] Tunis (2019)[14] i en línia a partir de 2020. RightsCon reuneix representants polítics, gegants tecnològics, ONG i activistes independents per a debatre al voltant de la intersecció entre els drets humans i la digitalització[15] sobre, per exemple, el discurs de l'odi i la llibertat d'expressió, la intel·ligència artificial, la privadesa i la protecció de dades personals, el govern obert i la democràcia,[15] l'automatització i els futurs digitals, o el control de continguts i la construcció de pau.[16]

Projecte #KeepItOn

[modifica]

Access Now elabora un informe anual cada primavera sobre els tancaments d'internet, els bloquejos de les xarxes socials i els slowdowns d'internet a països d'arreu del món.[17][18][19] Access Now lluita contra la repressió política a internet i ofereix subvencions i suport a organitzacions de base per avançar en els drets dels usuaris i les comunitats que corren el risc de violacions dels drets digitals.[20]

Access Now recopila dades mitjançant Shutdown Tracker Optimization Project (STOP).[18] Aquest projecte utilitza dades de teledetecció per a identificar aturades del servei, bloquejos d'adreces IP i limitacions. Aquests casos es confirmen mitjançant reculls de notícies, testimonis d'activistes locals, reconeixements oficials del govern i declaracions dels proveïdors d'internet.[3] Es considera un tancament «la interrupció intencionada d'internet o de les comunicacions electròniques que les fa inaccessibles o efectivament inutilitzables per a una població específica o dins d'una ubicació, sovint per a exercir el control sobre el flux d'informació».[21][22][23][24]

Acces Now ofereix assessorament tècnic a periodistes i defensors dels drets humans que han estat víctimes d'atacs cibernètics, de programari espia, de robatori de dades o identitat i d'altres atacs digitals,[25][26] i suport sobre com construir infraestructures digitals integrals i sostenibles alhora que es protegeixen els drets digitals de les persones a les quals serveixen.[27]

L'organització ha rebut crítiques pel fet d'utilitzar persones voluntàries del país per a identificar i denunciar els atacs del seu propi govern a causa del risc que els suposa.[28][29][30][31] També hi ha qui ha proposat sistemes automatitzats per fer un seguiment més ètic d'aquestes interrupcions.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Access Now | Digital Watch». dig.watch. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. ↑ Gollatz, Kirsten. The Turn to Artificial Intelligence in Governing Communication Online (en anglès), 2018. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Fletcher, Terry; Hayes-Birchler, Andria Presented at the Data for Policy Conference 2020, 2020. DOI: 10.5281/zenodo.3967398.
  4. ↑ «A Torifying Tale: Our experiences building and running Tor servers». Access Now, 18-08-2015. [Consulta: 17 maig 2021].
  5. ↑ «La Coordinadora s'adhereix a la Declaració de Ginebra sobre la vigilància selectiva i els Drets Humans digitals». Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, 20-10-2022. [Consulta: 10 desembre 2022].
  6. ↑ «FUNDING» (en anglès). Access Now. [Consulta: 26 maig 2021].
  7. ↑ «#iranelection: The digital media response to the 2009 Iranian election». [Consulta: 18 maig 2013].
  8. ↑ Farrell, Paul. «Human rights groups condemn Nauru's criminalisation of political protest». the Guardian, 27-05-2015. [Consulta: 21 setembre 2015].
  9. ↑ «This Arcane Rule Change Would Give U.S. Law Enforcement New Power to Hack People Worldwide» (en anglès). , 11-05-2016.
  10. ↑ «Encrypt All The Things». encryptallthethings.net. Arxivat de l'original el 2015-09-27. [Consulta: 21 setembre 2015].
  11. ↑ «What Congress Can Do About Cybersecurity If CISA Fails». [Consulta: 21 setembre 2015].
  12. ↑ «RightsCon Summit Series». rightscon.org. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 21 setembre 2015].
  13. ↑ Welch, Chris. «Sonos is pulling its ads off Facebook and Instagram, but only for a week» (en anglès). The Verge, 23-03-2018. [Consulta: 4 juny 2021].
  14. ↑ Wekwete, Ory Okolloh, Sharon. «As the continent digitizes rapidly, Africans need a bill of data rights to protect them online» (en anglès). Quartz, 12-06-2019. [Consulta: 4 juny 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Human Rights Work in Africa: From Digitization in Uganda to #RightsCon 2019 in Tunisia - betterplace-lab» (en anglès). en. [Consulta: 4 juny 2021].
  16. ↑ «RightsCon 2021 | Digital Watch». dig.watch. [Consulta: 4 juny 2021].
  17. ↑ Taye, Berhan. «SHATTERED DREAMS AND LOST OPPORTUNITIES A year in the fight to #KeepItOn». Access Now, 2021.
  18. ↑ 18,0 18,1 Anthonio, Felicia. «Shutdown Tracker Optimization Project (STOP) Methodology», 2021.
  19. ↑ «Mapping internet shutdowns around the world» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 4 juny 2021].
  20. ↑ Dazed. «Access Now: how to defend human rights in the digital age» (en anglès). Dazed, 22-10-2021. [Consulta: 3 abril 2022].
  21. ↑ Kathuria, Rajat; Kedia, Mansi; Varma, Gangesh; Bagchi, Kaushambi; Sekhani, Richa «Còpia arxivada» (en anglès). Think Asia, 30-04-2018. Arxivat de l'original el 2021-05-26 [Consulta: 10 desembre 2022].
  22. ↑ «Internet shutdowns cost countries $2.4 billion last year». , 2016.
  23. ↑ Wagner, Benjamin (en anglès) International Journal of Communication, 12, 1, 2018, pàg. 3917–3938. ISSN: 1932-8036.
  24. ↑ Freyburg, Tina; Garbe, Lisa (en alemany) International Journal of Communication, 12, 2018, pàg. 3896–3916. ISSN: 1932-8036.
  25. ↑ «The cybersecurity helpline protecting citizens from digital attacks» (en anglès). The Daily Swig | Cybersecurity news and views, 18-04-2019. [Consulta: 4 juny 2021].
  26. ↑ «Digital Security Helpline» (en anglès). Access Now. [Consulta: 7 juny 2021].
  27. ↑ «Facing the Challenge of an Evolving Digital Civil Space» (en anglès americà). Digital Impact, 14-05-2020. [Consulta: 4 juny 2021].
  28. ↑ VanderSloot, B., McDonald, A., Scott, W., Halderman, J.A., & Ensafi, R. (2018). Quack: Scalable Remote Measurement of Application-Layer Censorship. In Proceedings of the 27th USENIX Security Symposium.
  29. ↑ Hoang, P. N., Doreen, S., Polychronakis, M., (2019). Measuring I2P Censorship at a Global Scale. In Proceedings of the 9th USENIX Workshop on Free and Open Communications on the Internet.
  30. ↑ Raman, R. S., Stoll, A., Dalek, J., Ramesh, R. Scott, W., & Ensafi, R. (2020). Measuring the Deployment of Network Censorship Filters at Global Scale. Network and Distributed System Security (NDSS) Symposium 2020.
  31. ↑ Weinberg, Zachary Carnegie Mellon University, 2018.