Acetat de plom(II)

Infotaula de compost químicAcetat de plom(II)

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular326,003 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolcancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₆O₄Pb Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(=O)O[Pb]OC(=O)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat3,25 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió280 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−960,9 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'acetat de plom(II) (antigament diacetat de plom, acetat plumbi, sucre de plom o de Saturn, plom sucre, sal de Saturn i força de Goulard en honor de Thomas Goulard), és un compost químic cristal·lí de color blanc amb un sabor lleugerament dolç. S'obté tractant litargiri (òxid de plom (II) o PbO) amb àcid acètic. Igual que altres compostos plumbis, és una substància molt tòxica. L'acetat de plom és soluble a aigua i glicerina. Amb aigua, forma el trihidrat, Pb (CH 3 COO) 2 · 3H 2 O, una substància cristal·lina monoclínica eflorescent de color blanc o incolor.[1]

Les substància s'utilitza com reactiu per a generar altres compostos de plom i com a fixador per a alguns tints. En baixes concentracions (de l'ordre de l'1%), és el principal ingredient actiu en una variada gamma de tintures progressives del cabell, que va prenent progressivament un color castany a causa de la combinació del plom amb el sofre, més abundant en les proteïnes del cabell que en les de la pell. També s'utilitza com mordent en impressió i tint tèxtil i com dessecant en pintures i vernissos.

Toxicitat

[modifica]

S'ha documentat que l'acetat de plom (II), entre altres sals de plom, podria afectar la placenta i l'embrió, conduint a la mort del fetus, raó per la qual es desaconsella l'ús de tints de cabell que el continguin en la seva composició.[2] Com sal de plom, també té efectes teratogènics en algunes espècies animals.

Referències

[modifica]
  1. Louis Jacques Thénard. com/books?%20id%20=%20AUSQhhiID2sC%20&%20pg%20=%20PA65 Tractat complet de química teòrica i pràctica, 4. Impremta de Busseuil i Companyia, 1830, p. 65 [Consulta: 26 desembre 2021]. 
  2. Olga Silva. Tints capil·lars durant l'embaràs [Consulta: 16 novembre 2008].  Arxivat 2007-08-12 a Wayback Machine.