Achuar

Infotaula de llenguaAchuar
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.809 al Perú
4.000 a Equador (2007)
Parlat aPerú Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAchuars, Província de Bolívar, Província de Morona-Santiago, Província de Pastaza i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatEquador i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües jívaro-capahuanes
llengües jívaro Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever i 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3acu Modifica el valor a Wikidata
Glottologachu1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueacu Modifica el valor a Wikidata
UNESCO566 Modifica el valor a Wikidata
IETFacu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages648 Modifica el valor a Wikidata
Membre actuat carregant una cadira.

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador. El shiwiar és una de les tretze llengües indígenes de l'Equador pels achuars.[1] Totes aquestes llengües estan amenaçades.[1]

Parlants

[modifica]

El shiwiar és una llengua parlada pels achuars de la regió amazònica de l'Equador.[2] El poble achuar també parla castellà, shuar i quítxua juntament amb la seva llengua materna, el shiwiar.[2] El shuar també pertany a la família de les llengües jívaro.[2]

Tot i que els achuar viuen a la conca de l'Amazones, l'extracció de petroli i matèries primeres de l'Equador mitjançant la mineria ha desplaçat les comunitats achuar i ha posat en perill les seves llars.[3]

Tot i que la llengua oficial de l'Equador és el castellà, el poble achuar i altres grups indígenes tenen el dret d’utilitzar les seves pròpies llengües a l'ensenyament mitjançant les polítiques lingüístiques oficials de l’Equador legalitzades al decret núm. 000529, article 27 i a la Dirección Nacional de Educación. Indígena Intercultural Bilingüe (DINEIIB).[4]

Fonologia

[modifica]
Fonemes consonàntics[5]
Bilabial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m n ŋ
Oclusiva p t k ʔ
Africada ts tʃ
Fricative s ʃ x
Aproximant j w
Bategant ɾ
Fonemes vocàlics[5]
Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ iː u ũ uː
Semitancada ɘ ɘ̃ ɘː[6]
Oberta a ã aː
  • /i/ i /u/ han reduït lleugerament els al·lòfons [ɪ] i [ʊ], respectivament.[7]
  • /a, ã, aː/ són fonèticament centrals a̠, ã̠, a̠ː.[7]
    • /a, ã/ (però no la llarga /aː/) tenen els al·lòfons següents: central obert sense arrodonir a̠, ã̠, anterior semioberta sense arrodonir ɛ, ɛ̃, anterior semitancada sense arrodonir e, ẽ i posterior semitancada arrodonida o, õ.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Atlas of the World's Languages in Danger (en anglès). 3rd. París: UNESCO Publishing, 2010. ISBN 978-92-3-104095-5. OCLC 610522460. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Crevels, M. «Language endangerment in South America: The clock is ticking». A: The Indigenous Languages of South America (en anglès). Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 167–234. DOI 10.1515/9783110258035.167. ISBN 978-3-11-025803-5. 
  3. ↑ «Achuar and the Amazon Basin» (en anglès americà), 17-02-2011. Arxivat de l'original el 2020-12-04.
  4. ↑ King, K. A.; Haboud, M. «Language Planning and Policy in Ecuador» (en anglès). Current Issues in Language Planning, 3, 4, 2002, pàg. 359–424. DOI: 10.1080/14664200208668046.
  5. ↑ 5,0 5,1 Fast Mowitz, 1975, p. 10.
  6. ↑ Lev, Stark & Chang (2012), citant la mateixa font, donant-los com a [ɨ], [ɨ̃] i [ɨː]
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Fast Mowitz, 1975, p. 2.

Bibliografia

[modifica]
  • Fast Mowitz, G. Sistema fonológico del idioma achual (en castellà). Instituto Lingüístico de Verano, 1975. 
  • Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Achuar-Shiwiar» 
  • Mowitz, G.; Warkentin de Fast, R.; Fast Warkentin, D. Diccionario achuar-shiwiar–castellano (en castellà). Instituto Lingüístico de Verano, 1996. 
  • Kohlberger, M. A Grammatical Description of Shiwiar (en anglès). Leiden University, 2020. 

Enllaços externs

[modifica]