Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Philipp Wilhelm Adolf Bastian 26 juny 1826 Bremen (Alemanya) |
Mort | 2 febrer 1905 (78 anys) Port-of-Spain (Trinitat i Tobago) |
Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 21 Wst. 153/154 |
Director de museu | |
Dades personals | |
Formació | Bremen Gymnasium (en) (–1845) Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Jena Universitat de Heidelberg |
Activitat | |
Camp de treball | Etnografia |
Ocupació | antropologia |
Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín Museu Etnològic de Berlín |
Membre de | |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Premis | |
Adolf Bastian (Bremen 1826 – Port of Spain 1905) va ser un antropòleg i etnògraf alemany.[1] Va crear la revista científica Zeitschrift für Ethnologie el 1868 i el seu trebal va formar la base del Museu Etnològic de Berlín (Museum für Völkerkunde).[1] Va ser un dels primers a estudiar científicament els mètodes curatius primitius, a partir dels treballs de camp a la Guiana Britànica.[2]
La psicologia del fin de siècle (segle xix-xx) li deu la teoria sobre l' Elementargedanke o «idea elemental». Va postular la idea de l'existència d'un suposat «inconscient col·lectiu», una idea que que també és troba en les obres de Friedrich Nietzsche (1844-1900).[3] Defensava la idea de la «unitat psíquica de la humanitat»: totes les poblacions humanes tindrien la mateixa capacitat mental i les diferències culturals s'han d'explicar per accidents històrics.[4] Aquesta va inspirar la teoria de l'arquetip de Carl Jung (1875-1961). Les idees de Bastian van influir en l'antropòleg Franz Boas, Bronisław Malinowski i la mitologia comparada de Joseph Campbell.[5][6]
Ha escrit més de dos-cents articles i llibres. Per a una bibliografia més extensiva vegeu: «Adolf Bastian» (en anglès, alemany). Internet Archive. [Consulta: 17 agost 2022].