Nom original | (de) Adolf Gutmann |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (de) Adolf Wilhelm Gutmann 12 gener 1819 Heidelberg (Alemanya) |
Mort | 27 octubre 1882 (63 anys) La Spezia (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor |
Professors | Frédéric Chopin |
Instrument | Piano |
Adolphe Gutmann o Wilhelm Adolf Gutmann (12 de gener de 1819 – 27 d'octubre de 1882) va ser un pianista i compositor alemany, deixeble i amic de Frédéric Chopin.
Gutmann va néixer a Heidelberg. Va arribar a París el 1834,[1] a l'edat de 15, per estudiar amb Chopin, convertint-se en un dels alumnes favorits del compositor.[2] Realitza en concert amb Chopin, Charles-Valentin Alkan i Pierre Joseph Zimmermann, amb la transcripció d'Alkan d'una part de la Setena Simfonia de Beethoven en un concert de 1838.[3] Gutmann va rebre també la dedicatòria del Scherzo núm. 3, op. 39 de Chopin, publicat el 1839.[4]
Gutmann va actuar com a copista d'una sèrie d'obres de Chopin, i va actuar com a missatger per fer arribar les cartes de Chopin a la seva família de Varsòvia. Els Estudis de Gutmann, la seva op. 12, estan dedicats a Chopin.[3] Va estar present al llit de la mort de Chopin i conservà la copa amb la que el gran compositor va prendre el seu últim glop d'aigua. Tant ell com Alkan van rebre com a llegat les notes que Chopin havia compilat en la preparació d'un mètode d'ensenyament de piano. Gutmann va morir a La Spezia.
Inspirat en l'estil del seu mestre, Gutmann és l'autor de diversos nocturns, i dotze estudis. Aquest estudis semblen anunciar l'arribada de l'impressionisme; dos dels seus estudis es diuen "Mar" i "La tempesta", i són rèpliques de l'Estudi op. 25, núm. 1 i l'Estudi revolucionari de Chopin. Totes les seves obres van ser molt populars en vida de l'autor; però amb el temps, aquesta popularitat es va anar esvaint.