Adrien Auzout
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1622  Rouen (Regne de França) |
| Mort | 23 maig 1691 (69 anys) Roma (Estats Pontificis) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, físic |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Adrien Auzout (Rouen, 28 de gener de 1622 - Roma, 23 de maig de 1691) va ser un astrònom i físic francès, del segle xvii conegut per les seves invencions d'instruments astronòmics.
Vida
[modifica]Nascut a Rouen, fill d'un funcionari de l'estat, sobre el que no hi ha acord sobre la seva situació econòmica,[1][2] va ser educat al col·legi jesuïta de Rouen, on potser va conèixer Pascal.
El 1647 es trasllada a París, s'incorpora al cercle de Mersenne[3] i es dona a conèixer per un experiment sobre la pressió atmosfèrica amb una doble cambra de buit.[4]
Durant els anys següents, és el protegit de l'aristòcrata i llibertí d'Elbène.[5] El 1666 és cridat per Colbert per a formar part de a recent fundada Academie Royale des Sciences de Paris i per començar la construcció de l'Observatori de París.[6] Ell serà qui portarà Giovanni Cassini al Observatori.
El 1668 abandona París, sota estranyes circumstàncies,[7] i es trasllada a Roma.[8] Des d'aquest trasllat a Roma no se li coneix cap més activitat fins a la seva mort el 1691.[9]
Obra
[modifica]Ja s'ha comentat el seu experiment amb la doble cambra de buit de 1647, amb el que va demostrar que és la pressió atmosfèrica, i no altra cosa, la que fa que el mercuri s'aguanti en el tub invertit, com afirmava Torricelli.
El gener de 1665 va publicar un opuscle amb les efemèrides del cometa de 1664, en el que, com a introducció, escrivia una carta al rei Lluís XIV demanant la creació d'un gran observatori astronòmic a París i la compra d'aparells astronòmics sofisticats.[10] Sembla que aquesta carta va tenir els seus efectes, ja que l'observatori es va crear poc després amb el patronatge reial.
El mateix any, publica una carta oberta, dirigida al Abbé Charles que és una defensa tancada del copernicanisme i de la interpretació al·legòrica de les sagrades escriptures.[11]
El seu treball més important és la invenció d'un micròmetre filar adaptat al telescopi per aconseguir millor precisió en les mesures angulars. Tot i que aquesta idea del micròmetre, ja havia estat pensada anys abans pel britànic William Gascoigne, va ser el treball d'Auzout que el va popularitzar per tot Europa.[4][12]
També són importants els seus treballs sobre les perversions òptiques de les lents.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Garfinkle, 2007, p. 72, diu que era un aristòcrata benestant.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 81, diu que era un funcionari prou humil.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 81.
- ↑ 4,0 4,1 Garfinkle, 2007, p. 72.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 100.
- ↑ Deias, 2017, p. 105 i ss.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 64.
- ↑ Garfinkle, 2007, p. 72, aventura que va ser una disputa amb l'arquitecte i metge Claude Perrault, també membre de l'Acadèmie..
- ↑ Ridley, 1981, p. 297, fa certes especulacions sobre possibles treballs arqueològics d'Auzout al Forum Romà.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 74.
- ↑ Finocchiaro, 2005, p. 94 i ss.
- ↑ Knowles Middleton, 1964, p. 599.
- ↑ Knowles Middleton, 1964, p. 599-602.
Bibliografia
[modifica]- Deias, Dalia «Un observatoire parmi les lieux d’observation du ciel : le projet de l’Observatoire royal de Louis XIV au prisme de son nom» (en francès). Cahiers d'Histoire, Num. 136, 2017, pàg. 101-130. DOI: 10.4000/chrhc.6157. ISSN: 0008-008X.
- Finocchiaro, Maurice A. Retrying Galileo, 1633-1992 (en anglès). University of California Press, 2005. ISBN 978-0-520-25387-2.
- Garfinkle, Robert A. «Auzout, Adrien». A: Thomas Hockey (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 72. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_86. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Hetherington, Norriss S. «Comet Observations and the Quest for Precision in the Seventeenth Century» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 91, Num. 6, 1981, pàg. 588-592. ISSN: 0007-0297.
- Knowles Middleton, W.E. «The Early History of the Visibility Problem» (en anglès). Applied Optics, Vol. 3, Num. 5, 1964, pàg. 599-602. DOI: 10.1364/AO.3.000599. ISSN: 2155-3165.
- McKeon, Robert M. Établissement de l'astronomie de précision et oeuvre d'Adrien Auzout (en francès). Universitat de París: Tesi doctoral no publicada, 1965.
- Ridley, R.T. «Un astronome normand dans le Forum romain» (en francès). Annales de Normandie, Vol. 31, Num. 3, 1981, pàg. 295-300. DOI: 10.3406/annor.1981.5440. ISSN: 0003-4134.
- Sturdy, David J. Science and Social Status: The Members of the Academie Des Sciences 1666-1750 (en anglès). Boydell Press, 1995. ISBN 0-85115-395-X.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adrien Auzout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mckeon, Robert M. «Auzout, Adrien» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 maig 2014].
- Westfall, Richard S. «Auzout, Adrien» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 25 setembre 2024].