Adèle Esquiros

Plantilla:Infotaula personaAdèle Esquiros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Adèle Battanchon Modifica el valor a Wikidata
12 desembre 1819 Modifica el valor a Wikidata
antic 11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1886 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
rue de Bagnolet (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, editora, activista pels drets de les dones, escriptora, comunera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalAlphonse Esquiros Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlphonse Esquiros Modifica el valor a Wikidata

Adèle Esquiros, de soltera Adèle-Julie Battanchon (París, 12 de desembre del 1819 - 22 de desembre del 1886) fou una escriptora i periodista feminista parisenca.

Biografia

[modifica]

Filla de Pierre-François Battanchon, un estudiant de medicina que va morir el 1860, i Marie-Rose Rouvion, que va morir el 1844. Mestra i poeta, va conéixer Alphonse Esquiros, un escriptor romàntic socialista i republicà, amb qui es casà a París el 1847. Adèle Esquiros escrigué Història d'amants famosos i Remordiments, record de la infantesa, abans de ser abandonada pel marit el 1850.[1][2]

Durant la Segona República, entrà en el Club de Dones, fundat el 1848, i en la Societat per a l'Educació Mútua de les Dones, fundada a l'agost del 1848 amb Jeanne Deroin, Eugénie Niboyet i Désirée Gay. Amb Eugénie Niboyet i Louise Colet, crearen dos diaris feministes, La Voix des Femmes (1848), que es dirà després L'Opinion des Femmes.[2][3]

La seua obra més notable és la resposta a Jules Michelet, L'Amour (1860).[2]

Membre de la Société des gens de lettres, mor el 1886 cega, paralítica i en la misèria, sobrevivint a penes gràcies a un petit ajut social.

Obres

[modifica]
  • Le Fil de la Vierge, Paris, V. Bouton, 1845, 70 p.
  • Histoire des amants célèbres (avec Alphonse Esquiros), Paris, bureau des publications nationales, 1847
  • Regrets. - Souvenirs d'enfance. - Consolation. - Jalousie, (avec Alphonse Esquiros), Paris, imprimerie de Bénard, 1849, 2 p.
  • «Un vieux bas-bleu», dans Els Veillées littéraires illustrées, tome II: «Choix de romans, nouvelles, poésies, pièces de théâtre etc. des meilleurs écrivains anciens et modernes», Paris, J. Bry aîné, 1849
  • Els Amours étranges, Paris, A. Courcier, 1853, IV-349 p.
  • «Une vie à deux», par Alphonse Esquiros. «La Course aux maris», «La Nouvelle Cendrillon», «L'Amour d'une jeune fille», «L'Échoppe du père Mitou», par Adèle Esquiros, Paris, Lécrivain et Toubon, 1859, 48 p.
  • L'Amour, Paris, 1860, 107 p.
  • Histoire d'une sous-maîtresse, Paris, E. Pick, 1861, 138 p.
  • Les Marchands d'amour, Paris, Pick, 1865, 224 p.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Vincent Wright, Éric Anceau, Jean-Pierre Machelon, Sudhir Hazareesingh, Les Préfets de Gambetta, Presses Paris Sorbonne, 2007, 482 pages, p. 195-198 ISBN 978-2-84050-504-4
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Naomi Judith Andrews, Socialism's muse: gender in the intellectual landscape of French romantic socialism, Lexington Books, 2006, 179 pages ISBN 978-0-7391-0844-4
  3. ↑ Lucas, Alphonse. Les clubs et les clubistes: histoire complète critique et anecdotique des clubs et des comités électoraux fondés à Paris depuis la revolution de 1848: déclarations de principes, règlements, motions et publications des sociétés populaires. Détails inédits sur les principaux clubistes, sur l'esprit, les tendances et les actes des réunions dont ils faisaient partie, etc., etc (en francés). E. Dentu, 1851.