Reconstrucció d Aglaophyton, amb eixos bifurcats, esporanfis terminals i rizoides. | |
Període | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Gènere | Aglaophyton |
Espècie | Aglaophyton major |
Nomenclatura | |
Sinònims | Rhynia major
|
Aglaophyton major va ser la primera generació esporòfita de plantes diplohaplòntiques, pre-vasculars, axials, amb espores lliures al principi del Devonià que tenien característiques anatòmiques intermèdies entre les molses briòfits i les plantes vasculars o traqueòfites.
A. major va ser descrit per Kidston i Lang el 1920 com una nova espècie Rhynia major.[1] L'espècie es coneix només pel jaciment de Rhynie a Aberdeenshire, Escòcia, on crixia en fonts termals riques en silicats associada a plantes vasculars com Rhynia gwynne-vaughanii representativa dels antecedents de les plantes vasculars modernes i Asteroxylon mackei, antecedents de les molses Lycopsida
Les tiges d'Aglaophyton eren de secció transversal arrodonida, suaus, sense espines i de 6mm de diàmetre. Kidston i Lang[1] interpretaren que la planta crixia recta, fins a uns 50cm d'alçada, però Edwards[2] va reinterpretar que estaven prostrades i baixes. Les espores sembla que eren meioespores, producte de divisió meiòtica i així la planta seria esporòfita diploide. Edwards va consideraar que no era una planta vascular i va canviar el nom a Aglaophyton major.
Aglaophyton és entre les primeres plantes que s'ha vist que tenien relació amb els fongs mycorrhizal,[3]