Aglí

Aglí

Desembocadura de l'Aglí, a prop del Barcarès
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	1230 m
Entitat territorial administrativa	Pirineus Orientals (França)
Localització	Col de Limas, Corberes (Aude)
Final
Entitat territorial administrativa	Cantó de la Costa Salanquesa (Catalunya del Nord)
Localització	El Barcarès
Desembocadura	mar Mediterrània
42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.7792°N,3.0389°E / 42.7792; 3.0389 B 42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.7792°N,3.0389°E / 42.7792; 3.0389
Afluents	Verdoble, Bolzana, l'Adasig, Ribera de Maurí, ruisseau de la Pesquitte ^(en) , riu Ròbol (marge esquerre)
Conca hidrogràfica	conca del riu Aglí
Característiques
Altitud	4 m
Dimensió	81,7 () km
Travessa	Aude, Fenolhet i Rosselló
Superfície de conca hidrogràfica	1.055 km²

L'Aglí a Cases de Pena (sud)

L'Aglí a Cases de Pena (nord)

L'Aglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubièra per entrar a la Fenolleda, on passa per Sant Pau de Fenollet, Ansinyà, i la Tor de Trinyac; llavors entra al Rosselló i passa per Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes i Sant Llorenç de la Salanca, i finalment desemboca al Mediterrani al Barcarès, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenollet.

Toponímia

A l'Ora maritima, Aviè recull les informacions del Periple Massaliota del segle vi aC, i menciona, a la zona del Rosselló, un Sordus amnis^[1] (que no és més que 'el riu dels sòrdons'), que es podria correspondre a l'Aglí. Plini el Vell l'anomena flumen Vernodubrum,^[2] un topònim clarament cèltic i que avui en dia porta un afluent de l'Aglí, el Verdoble.

A l'edat mitjana el topònim es degué desplaçar per referir-se exclusivament al Verdoble, alhora que el riu principal prengué el nom d'Aquilinum 'relatiu a les àguiles', tal vegada un nom de persona, ja documentat el segle ix,^[3] i que evolucionà fins a prendre la forma actual de Aglí.

Afluents principals

Es tracta d'un riu de caràcter mediterrani, de gran irregularitat, amb períodes de sequera i grans crescudes. Una de les més destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m³/s a Estagell.

Els seus principals afluents són el Verdoble, el Matassa, el Boulzane i el Maurí, situats així:^[4]

• Riba dreta:
  • la Bolzana: 34 km
  • la Désix: 32,4 km

• Riba esquerra:
  • la Ribera de Maurí: 18,6 km
  • el Verdoble: 46,8 km
  • el Ròbol: 17,8 km

Referències

1. Aviè, Ora maritima, v. 567.
2. Plini, Naturalis Historia, III, 32.
3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
4. «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.