Agora (pel·lícula)

Agora
Fitxa
Direcció	Alejandro Amenábar
Protagonistes	Rachel Weisz; Max Minghella; Oscar Isaac; Michael Lonsdale; Rupert Evans; Ashraf Barhom; Homayoun Ershadi; Manuel Cauchi; Richard Durden; Sami Samir; Yousef Sweid; George Harris; Amber Rose Revah; Jordan Kiziuk (en) ; Sylvester Morand
Producció	Álvaro Augustín i Fernando Bovaira
Dissenyador de producció	Guy Hendrix Dyas
Guió	Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Música	Dario Marianelli
Fotografia	Xavi Giménez
Muntatge	Nacho Ruiz Capillas
Vestuari	Gabriella Pescucci
Productora	Telecinco Cinema i MOD Producciones
Distribuïdor	Focus Features i Budapest Film
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	2009
Durada	126 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Malta
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	cinema històric, drama històric, cinema biogràfic i peplum
Tema	Hipàcia
Lloc de la narració	Egipte i Alexandria
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2010) ;
Premis	Goya a la millor fotografia (2010); Goya al millor guió original (2010); Goya al millor disseny de vestuari (2010); Goya a la millor direcció artística (2010); Goya a la millor direcció de producció (2010); Goya als millors efectes especials (2010) ;
Lloc web	agoralapelicula.com

Agora és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz. És la cinquena pel·lícula d'Amenábar i la seva segona rodada completament en anglès després de The Others. La història se situa l'any 391 a la ciutat d'Alexandria (Egipte). La seva protagonista és la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hipàcia que va ser assassinada pels seguidors del bisbe Ciril d'Alexandria el 415. Segons l'autor, es tracta de la seva pel·lícula més personal.^[1]

Argument

Hipatia ensenya

Dins del Museu d'Alexandria i del Serapèum, Hipàtia (Rachel Weisz) ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de la elit d'Alexandria. Entre els seus alumnes hi ha Orestes (Oscar Isaac) i Sinsesi (Rupert Evans). També el jove esclau Davos (Max Minghella) enamorat d'Hipàtia, és a les classes com a ajudant, escolta amb atenció a la seva ama. Orestes- que arribarà a ser el prefecte en Alexandria- també s'enamora d'Hipàtia, pretenent-la en matrimoni.

Les revoltes i els enfrontaments

Als barris de la ciutat regna al descontent, els cristians mostren la seva fortalesa burlant-se del deu profà Serapis, a qui consideren un fals deu, un déu pagà. L'actitud provocadora dels cristians desencadena un atac mortal contra ells que serà l'inici d'una espiral de violència creuada entre les diferents fraccions religioses i els diferents estaments del poder. Al primer enfrontament Teó de Alexandria, pare d'Hipàtia, és ferit de mort. La violència augmenta sense control i la revenja s'apropia d'Alexandria. Els cristians, nombrosos i ben organitzats setien el recinte sagrat. Davant aquesta situació Hipàtia protegeix als seus deixebles, de manera especial als cristians, entre ells Davo, un esclau. Des de Roma l'emperador proclama l'immediata expulsió del recinte dels seus habitants legitimant als cristians.

L'asalt i la victòria cristiana

La situació és desesperada, atrapada rere els murs l'astrònoma Hipàtia lluita per salvar els pergamins que guarden la saviesa del món antic.^[2] Al seu costat resisteix Davo, que es debat entre l'amor que li professa i la llibertat que podria assolir unint-se a l'imparable ascens dels cristians. Davo és manumès per la seva mestressa Hipàtia que fuig aclaparada juntament amb els seus deixebles i els patricis. L'expulsió es consuma: els edificis són espoliats i arrasats.

Però la pau no arriba. La provocació dels cristians als jueus en una representació teatral i la manca de resposta de l'autoritat fa que aquests es prenguin la justícia pel seu compte -amb una emboscada en què moren nombrosos cristians- però que de res servirà ja que els jueus seran finalment massacrats i expulsats de la ciutat. Els cristians consoliden el seu poder i l'apliquen sense misericòrdia.

L'expulsió d'Hipàtia i els seus dels edificis oficials i emblemàtics -que han quedat en mans dels cristians- no sembla ser suficient. Els jerarques cristians confabulen contra el prefecte Orestes a qui volen obligar davant la Bíblia a abjurar de la seva fidelitat a Hipàtia.

La desolació

La vida d'Hipàtia està en perill. Ella representa la negació del patriarcat i dels patriarques cristians: una dona no sotmesa a cap home, culta, reconeguda matemàtica i astrònoma, admirada pels seus deixebles que a més es nega a convertir-se a una religió en la qual no creu, el cristianisme.

Davant la Bíblia, el bisbe Ciril d'Alexandria condemna Hipàtia per pagana i bruixa i ordena la seva lapidació. Els seguidors del bisbe busquen pels carrers tumultuosos d'Alexandria a Hipàtia per executar-la. En l'aldarull, Davo, el seu antic esclau, encara enamorat, també la busca amb la finalitat de salvar-la dels seguidors de Ciril, però quan la troba, ja és massa tard, ja que ja es trobava en camí per a la seva execució. Davo decideix seguir-los i abans que Hipàtia sigui apedregada, esquarterada i arrossegada pels carrers, li pren la vida durant un moment de descuit per part dels executors per evitar-li qualsevol dolor físic^[3]

Repartiment

Guardons^[4]

Premis

Nominacions

Referències

↑ Entrevista a Amenábar en relació a la pel·lícula, al diari Avui «Avui Paper Cultura i Espectacles». Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 19 juliol 2012].
↑ «Carl Sagan: la Biblioteca de Alejandría e Hipatia en Cosmos», 07-04-2010. [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ «Amenábar prepara 'Ágora', su nueva película, en Malta» (en castellà). El País [Madrid], 13-03-2008. ISSN: 1134-6582.
↑ Nominacions i premis, a IMDb

Enllaços externs

Agora - Lloc web oficial
Agora a Fotogramas (castellà)
Entrevista a Amenábar sobre la pel·lícula, a la revista Shangay (castellà)

Viccionari

[1] Entrevista a Amenábar en relació a la pel·lícula, al diari Avui «Avui Paper Cultura i Espectacles». Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 19 juliol 2012].

[2] «Carl Sagan: la Biblioteca de Alejandría e Hipatia en Cosmos», 07-04-2010. [Consulta: 8 desembre 2024].

[3] «Amenábar prepara 'Ágora', su nueva película, en Malta» (en castellà). El País [Madrid], 13-03-2008. ISSN: 1134-6582.

[4] Nominacions i premis, a IMDb

[1]

[2]

[3]

[4]

Filmografia d'Alejandro Amenábar
Dècada del 1990	La cabeza (curtmetratge) (1991) • Himenóptero (curtmetratge) (1992) • Luna (curtmetratge) (1994) • Tesis (1996) • Abre los ojos (1993)
Dècada del 2000	The Others (2001) • Mar adentro (2004) • Agora (2009)
Dècada del 2010	Vale (curtmetratge) (2015) • Regression (2015) • Danielle (curtmetratge) (2017) • Mientras dure la guerra (2019)