Agul

Agul

агъул чӀал / Ağul ç'al
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	28.300 (2002)[1]
Parlants nadius	29.300  (2010 )
Oficial a	Daguestan
Autòcton de	Caucas
Estat	Rússia, Azerbaidjan
Classificació lingüística
llengua humana llengües caucàsiques llengües caucàsiques del nord-est llengües daguestaneses llengües lesguianes llengües samurianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic
Institució de normalització	Tsadasa Institute of Language, Literature and Art ^(en)
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	agx
Glottolog	aghu1253
Ethnologue	agx
UNESCO	1035
IETF	agx
Endangered languages	921

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a l'Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Fonologia

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals.^[2] De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la qual tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

Consonants

Fonemes consonàntics de l'agul^[3]

		Labial		Dental		Alveolar				Palatal	Velar		Uvular		Epi- glotal	Glotal
						plana		lab.
		lenis	fortis	lenis	fortis	lenis	fortis	lenis	fortis		lenis	fortis	lenis	fortis
Nasal		m		n
Oclusiva	sonora	b		d							ɡ
	Sorda	p	pː	t	tː						k	kː	q	qː		ʔ
	ejectiva	pʼ		tʼ							kʼ		qʼ
Africada	sonora					d͡ʒ		d͡ʒʷ
	sorda			t͡s	t͡sː	t͡ʃ	t͡ʃː	t͡ʃʷ	t͡ʃːʷ
	ejectiva			t͡sʼ		t͡ʃʼ		t͡ʃʷʼ
Fricativa	sorda	f	fː	s	sː	ʃ	ʃː	ʃʷ	ʃːʷ		x	xː	χ	χː	ʜ
	sonora	v		z		ʒ		ʒʷ					ʁ		ʢ	ɦ
Vibrant						r
Aproximant				l						j

• L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laríngia glotàlica" per la font.
• La font també anomena a les consonants epiglotals ″faríngies″ indiscriminadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

Gramàtica

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat de l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

	Singular (Agul)	Plural (Agul)	Singular (Tokip)	Plural (Tokip)
1	zun	čin (ex), xin (in)	či (ex), xi (in)	či, xi
2	wun	čun	čun	ču

Alfabet

А а	Б б	В в	Г г	Гъ гъ	Гь гь	ГьI гьI	ГI гI
Д д	Дж дж	Е е	Ё ё	Ж ж	З з	И и	Й й
К к	Кк кк	Къ къ	Кь кь	КI кI	Л л	М м	Н н
О о	П п	Пп пп	ПI пI	Р р	С с	Т т	Тт тт
ТI тI	У у	Уь уь	Ф ф	Х х	Хъ хъ	Хь хь	ХI хI
Ц ц	ЦI цI	Ч ч	Чч чч	ЧI чI	Ш ш	Щ щ	ъ
I	ы	ь	Э э	Ю ю	Я я

Referències

1. Ethnologue: Aghul
2. Ladefoged & Maddieson (1996:167–168)
3. Sistemes consonàntics a les llengües caucàsiques del nord-est a TITUS DIDACTICA

Bibliografia

• Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & Nova York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
• Ladefoged, Peter; Maddieson, Ian. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell, 1996. ISBN 0-631-19815-6. 
• Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externs

• Languages of the World report Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Laboratori fonètic UCLA per a Agul
• Llista de paraules agul al laboratori de fonètica de l'UCLA