Agulla de cap

Una agulla de cap de vidre.

Una agulla de cap o pinçó (rossellonès) és un clau molt fi (usualment de metall) amb punta per un dels seus extrems i una cabota per l'altre. Té múltiples funcions, entre elles subjectar certs objectes o materials entre si. En l'ofici de la sastreria és de molta utilitat com eina de costura.[1] A jutjar per les troballes arqueològiques, l'agulla d'os, és un dels primers invents de la humanitat. Va aconseguir gran popularitat en la Grècia i Roma clàssiques.

Hi ha diferents tipus d'agulles:

  • Agulla de cap de vidre. Té un cap més gros de vidre per agafar-la millor.
  • Agulla de cap de gota de sèu. Presenta el seu cap acopat i no pla com els corrents.
  • Agulla de cap perdut. Gairebé no té cap sinó una espècie de rebava
  • Agulla de monja. És summament prima i petita.
  • Agulla de París. La que té cap i punta prismàtica feta amb filferro
  • Agulla de toca de monja. La que és més petita que les corrents. Serveix regularment per agafar coses molt delicades.[2]

Expressions relacionades

[modifica]
  • Cercar una agulla en un paller: ser una cosa molt difícil de trobar
  • Ser agafat amb agulles: ser una cosa poc estable i ferma
  • No cabre-hi ni una agulla: haver-hi molta gent en un lloc

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulla de cap
  1. ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.15. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 3 novembre 2014]. 
  2. ↑ Diccionario enciclopédico popular il·lustrado Salvat (1906-1914)
Vegeu Agulla de cap en el Viccionari, el diccionari lliure.