Les agulles d'extrusió, agulles de lava o agulles volcàniques[1] són masses punxegudes de grans dimensions compostes de lava viscosa o solidificada formades en contextos volcànics. Aquestes agulles solen esquerdar-se formant grans fragments.[2] Solen ser formacions geomorfològiques efímeres, ja que durant la seva formació és normal que s'esfondrin.[3] Alguns autors les consideren un subtipus de doms ígnis.[4] Un exemple conegut és el del Mont Pelée (Martinica) que va arribar als 400 metre d'altura l'any 1902;[2] durant el febrer de 1983 durant un episodi d'activitat ígnia al Mont Saint Helens, va generar-se una agulla de 30 metres d'altura que col·lapsà dues setmanes més tard.[5]