Agulletes de bruixa

Infotaula d'ésser viuAgulletes de bruixa
Erodium cicutarium Modifica el valor a Wikidata

Agulletes de bruixa a Castelltallat
Taxonomia
SuperregneArchaeplastida
OrdreGeraniales
FamíliaGeraniaceae
GènereErodium
EspècieErodium cicutarium Modifica el valor a Wikidata
Aiton, 1789
Nomenclatura
BasiònimGeranium cicutarium Modifica el valor a Wikidata
ExautorL'Hér. Modifica el valor a Wikidata

Agulletes de bruixa,[1] curripeus,[2] cargola cicutària, rellotges (Erodium cicutarium), és una espècie de planta herbàcia anual, i en climes càlids biennal, dins la família geraniàcia. És nativa de la conca del Mediterrani, també es troba a tots els Països Catalans. Al segle xviii va ser introduïda a Amèrica del Nord,[3] on ha passat a ser una planta invasora particularment als deserts i praderies àrides del sud-oest dels Estats Units.[4] Diverses espècies de formigues en cullen les llavors.[5]

Descripció

[modifica]
Parts de la cargola cicutària
Mericarps secs

Planta herbàcia de 5 a 60 cm d'alt. El seu estadi inicial és acaule (sense tija). Fa una roseta basal de fulles compostes de 3 a 20 cm amb els folíols ovats o pinnatipartits. Pètals de 4 a 11 mm rosa o més o menys purpuris. Els fruits (mericarps) són pilosos amb el bec d'1 a 7 cm. En climes prou càlids es pot trobar florida gairebé tot l'any.

Tota la planta és comestible si es cull jove.

Els mericarps secs impulsen explosivament les llavors.[6]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulletes de bruixa
  1. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 4 març 2023].
  2. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 4 març 2023].
  3. ↑ Mensing, S; R Byrne «Pre-mission invasion of Erodium cicutarium in California». Journal of Biogeography. Blackwell Science Ltd, 25, 1998, pàg. 757–762. DOI: 10.1046/j.1365-2699.1998.2540757.x [Consulta: 10 juny 2007].
  4. ↑ Stampe, NE «Self-burial behavioiur of Erodium cicutarium seeds». Journal of Ecology. British Ecological Society, 72, 1984, pàg. 611-620 [Consulta: 10 juny 2007].
  5. ↑ Harmon, GD; NE Stamp «Effects of postdispersal seed predation on spatial inequality and size variability in an annual plant, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». American Journal of Botany. Botanical Society of America, 79, 3, 1992, pàg. 300–305. DOI: 10.2307/2445019 [Consulta: 10 juny 2007].
  6. ↑ Evangelista, D; S. Hotton and J. Dumais «The mechanics of explosive dispersal and self-burial in the seeds of the filaree, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». Journal of Experimental Biology. The Company of Biologists, 214, 2011, pàg. 521–529. DOI: 10.1242/jeb.050567 [Consulta: 19 març 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Edible and Medicinal Plants of the West, Gregory L. Tilford, ISBN 0-87842-359-1
  • Honey Plants of North America, John H. Lovell, 1926