Biografia | |
---|---|
Naixement | 1200 (Gregorià) Sarlat e La Canedat (França) |
Mort | segle XIII |
Activitat | |
Ocupació | trobador, compositor |
Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
Aimeric de Sarlat (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven 5 composicions.
Aimeric fou originari de Sarlat (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva vida, era originari de Sarlat, al Perigord, i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (mas non fez mas una canson "però només feu una cançó"),[1] tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà diverses peces a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, cosa que permet situar aproximadament la cronologia del trobador a finals del segle xii o principis del segle xiii.
Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten Bernart de Ventadorn.
Se li atribueix una cinquena cançó, Ja non creirai q'afanz ni cossiriers (PC 9,11), perquè està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat Fins e leials e senes tot engan.