Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Arecales |
Família | Arecaceae |
Tribu | Cocoseae |
Gènere | Aiphanes |
Espècie | Aiphanes horrida Burret |
Nomenclatura | |
Basiònim | Caryota horrida |
Aiphanes horrida és una espècie de planta de la família de les palmeres (Arecaceae), nadiua del nord d'Amèrica del Sud i Trinitat i Tobago.
És originària de les valls interandins de Colòmbia, i l'Equador i totes les varietats de l'espècie es troben en boscos secs entre el nivell de la mar i 1700 msnm a Bolívia, al Brasil, al Perú, Trinitat i Tobago i Veneçuela. L'espècie es conrea com a ornamental en tot el tròpic.
Té un estipit solitari de fins a 15 m d'altura (en els exemplars conreats) i 10 a 15 cm de diàmetre, amb espines negres. En el mitjà silvestre aconsegueix els 3-10 metres d'altura amb un diàmetre de tija de 6-10 cm.Presenta 8 a 10 fulles, cadascuna amb 35 pinnes, de 38 cm de llarg per 14 cm d'ample, en mitjana, a cada costat, disposades en grups separats i inserides en diversos plans, la qual cosa dona una aparença de cresps. Inflorescència interfoliar amb bràctea peduncular amb espines; flors estaminades més grans que les pistil·lades, més llargues que amples.
Fruits en ram, globosos, d'1,5 cm de diàmetre, exocarpi vermell brillant, mesocarpi farinós de color ataronjat, comestible. Endocarpi d'1,2 cm de diàmetre i gruix d'1 mm, conté una ametlla molt benvolguda, que es menja directament o pot ser usada en confiteria. L'epicarpi i el mesocarpi de la fruita és rica en carotè i es menja a Colòmbia, mentre que les llavors s'usen per a fer ciris. En algunes parts dels plans colombians, els endocarpis s'utilitzen per a jugar.[1][2]
La planta és conreada, especialment als jardins dels habitatges, amb finalitats ornamentals i en el camp, des de fa segles, per a l'alimentació humana.
Aiphanes horrida va ser descrit per (Jacq.) Burret i publicat el Notizblatt donis Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem 11(107): 575. 1932.[5]
Aiphanes: nom genèric que està format pels vocables grecs aei, "sempre", i phanes, "vistós".
horrida: epítet llatí que significa "espinós, estarrufat".[6]