Aiphanes horrida

Infotaula d'ésser viuAiphanes horrida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreArecales
FamíliaArecaceae
TribuCocoseae
GènereAiphanes
EspècieAiphanes horrida Modifica el valor a Wikidata
Burret
Nomenclatura
BasiònimCaryota horrida Modifica el valor a Wikidata

Aiphanes horrida és una espècie de planta de la família de les palmeres (Arecaceae), nadiua del nord d'Amèrica del Sud i Trinitat i Tobago.

Detall de la fulla
Tija

Hàbitat

[modifica]

És originària de les valls interandins de Colòmbia, i l'Equador i totes les varietats de l'espècie es troben en boscos secs entre el nivell de la mar i 1700 msnm a Bolívia, al Brasil, al Perú, Trinitat i Tobago i Veneçuela. L'espècie es conrea com a ornamental en tot el tròpic.

Característiques

[modifica]

Té un estipit solitari de fins a 15 m d'altura (en els exemplars conreats) i 10 a 15 cm de diàmetre, amb espines negres. En el mitjà silvestre aconsegueix els 3-10 metres d'altura amb un diàmetre de tija de 6-10 cm.Presenta 8 a 10 fulles, cadascuna amb 35 pinnes, de 38 cm de llarg per 14 cm d'ample, en mitjana, a cada costat, disposades en grups separats i inserides en diversos plans, la qual cosa dona una aparença de cresps. Inflorescència interfoliar amb bràctea peduncular amb espines; flors estaminades més grans que les pistil·lades, més llargues que amples.

Fruits en ram, globosos, d'1,5 cm de diàmetre, exocarpi vermell brillant, mesocarpi farinós de color ataronjat, comestible. Endocarpi d'1,2 cm de diàmetre i gruix d'1 mm, conté una ametlla molt benvolguda, que es menja directament o pot ser usada en confiteria. L'epicarpi i el mesocarpi de la fruita és rica en carotè i es menja a Colòmbia, mentre que les llavors s'usen per a fer ciris. En algunes parts dels plans colombians, els endocarpis s'utilitzen per a jugar.[1][2]

La planta és conreada, especialment als jardins dels habitatges, amb finalitats ornamentals i en el camp, des de fa segles, per a l'alimentació humana.

Noms comuns

[modifica]
  • Español: macahuite, corozo de l'Orinoco, palma corozo de l'Orinoco, corozo anchame, mararava, cubarro, chonta, chascaraza, charascal, corozo chiquito, corozo acolorido, mararay, pujamo, gualte, chonta ruro, Pupunha xicaxica,[3][3][1][4]

Taxonomia

[modifica]

Aiphanes horrida va ser descrit per (Jacq.) Burret i publicat el Notizblatt donis Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem 11(107): 575. 1932.[5]

Etimologia

Aiphanes: nom genèric que està format pels vocables grecs aei, "sempre", i phanes, "vistós".

horrida: epítet llatí que significa "espinós, estarrufat".[6]

Sinonímia
Fruits.
  • Aiphanes aculeata Willd.
  • Aiphanes caryotifolia (Kunth) H.Wendl.
  • Aiphanes elegans (Limitin & H.Wendl.) H.Wendl.
  • Aiphanes ernestii (Burret) Burret
  • Aiphanes killipii Burret
  • Aiphanes orinocensis Burret
  • Aiphanes praemorsa (Poepp. ex Dt.) Burret
  • Aiphanes truncata (Brongn. ex Dt.) H.Wendl.
  • Bactris praemorsa Poepp. ex Dt.
  • Caryota horrida Jacq.
  • Euterpe aculeata (Willd.) Spreng.
  • Marara aculeata (Willd.) H.Karst. ex H.Wendl.
  • Marara bicuspidata H.Karst.
  • Marara caryotifolia (Kunth) H.Karst. ex H.Wendl.
  • Martinezia aculeata (Willd.) Klotzsch
  • Martinezia aiphanes Dt.
  • Martinezia caryotifolia Kunth
  • Martinezia elegans Limitin & H.Wendl.
  • Martinezia ernestii Burret
  • Martinezia killipii Burret
  • Martinezia truncata Brongn. ex Dt.
  • Martinezia ulei Dammer
  • Tilmia caryotifolia (Kunth) O.F.Cook[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Borchsenius, Finn; Rodrigo Bernal «Aiphanes (Palmae)». Flora Neotropica, 70, diciembre 1996.
  2. ↑ Govaerts, R.; J. Henderson. «World Checklist of Arecaceae». The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2006. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2007. [Consulta: 6 febrer 2007].
  3. ↑ 3,0 3,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
  4. ↑ Campos, Marina Thereza; Christiane Ehringhaus «Plant Virtues Are in the Eyes of the Beholders: A Comparison of Known Palm Uses Among Indigenous and Folk Communities of Southwestern Amazonia». Economic Botany, 57, 3, 2003, pàg. 324–344. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0324:PVAITE]2.0.CO;2.
  5. ↑ «Aiphanes horrida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 agost 2013].
  6. ↑ En Epítetos Botánicos
  7. ↑ Sinónimos en Catalogue of life[Enllaç no actiu]

Fonts

[modifica]
  • Galeano, Gloria i Rodrigo Bernal (1987), Palmas del departamento de Antioquia 25-27, Bogotà: Universitat Nacional de Colòmbia. ISBN 958-17-0005-6.
  • Patiño, Víctor Manuel (1963) Plantas cultivadas y animales domésticos en América equinoccial III 5. Cali: Impremta Departamental.

Enllaços externs

[modifica]