Akira Hasegawa

Plantilla:Infotaula personaAkira Hasegawa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 長谷川晃 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Osaka Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCharles K. Birdsall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia
Kobe Women's University (en) Tradueix
Kochi University of Technology (en) Tradueix
Himeji Dokkyo University (en) Tradueix
Universitat d'Osaka
Bell Labs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Akira Hasegawa (japonès: 長谷 川晃, nascut el 17 de juny de 1934)[1] és un físic teòric i enginyer japonès que ha treballat als Estats Units i al Japó. És conegut pel seu treball en la derivació de l'equació Hasegawa-Mima,[2] que descriu la turbulència del plasma fonamental i la consegüent generació de flux zonal que controla la difusió del plasma. Hasegawa també va descobrir els solitons òptics[3] en fibres de vidre, un concepte que és essencial per a les comunicacions òptiques d'alta velocitat.

Hasegawa va ser el primer a suggerir l'existència de solitons òptics el 1973. El 1974, ell (juntament amb Liu Chen) va demostrar que els plasmes podien escalfar-se amb l'ona cinètica d'Alfvén.[4] Hasegawa i Chen van introduir el concepte de l'ona cinètica d'Alfven per il·lustrar el procés microscòpic de l'escalfament de l'ona d'Alfvén.[5] El 1977, Hasegawa va introduir l'equació Hasegawa-Mima per descriure la turbulència en els plasmes de Tokamak i després la va desenvolupar durant la dècada de 1980 (amb Masahiro Wakatani) per obtenir l'equació Hasegawa-Wakatani.[6] L'equació va predir una cascada inversa en l'espectre d'energia turbulenta (és a dir, de longituds d'ona petites a grans) i fluxos zonals (en direcció azimutal al Tokamak) que poden controlar la difusió radial turbulent.[7] Amb Wakatani, va escriure un article sobre la turbulència autoorganitzada en plasmes.[8]

La proposta de Hasegawa per atrapar plasmes amb un imant dipol similar al camp magnètic terrestre, on la turbulència causada pel vent solar estabilitza la trampa, es va implementar en el primer experiment de plasma dipol[9] a la Universitat de Tòquio pel professor Zensho Yoshida. El 2010, també es va construir un experiment de plasma amb un dipol flotant a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «NEC: News Release 95/09/11-03-01». [Consulta: 20 febrer 2020].
  2. ↑ Hasegawa, Akira; Mima, Kunioki «Stationary Spectrum of Strong Turbulence in Magnetized Nonuniform Plasma». Physical Review Letters, 39, 4, 1977, pàg. 205–208. Bibcode: 1977PhRvL..39..205H. DOI: 10.1103/physrevlett.39.205. ISSN: 0031-9007.
  3. ↑ Hasegawa, Akira; Tappert, Frederick «Transmission of stationary nonlinear optical pulses in dispersive dielectric fibers. I. Anomalous dispersion». Applied Physics Letters, 23, 3, 1973, pàg. 142–144. Bibcode: 1973ApPhL..23..142H. DOI: 10.1063/1.1654836. ISSN: 0003-6951.
  4. ↑ Chen, Liu; Hasegawa, Akira «Plasma heating by spatial resonance of Alfvén wave». The Physics of Fluids, 17, 7, 1974, pàg. 1399–1403. Bibcode: 1974PhFl...17.1399C. DOI: 10.1063/1.1694904. ISSN: 0031-9171.
  5. ↑ Hasegawa, Akira; Chen, Lui «Kinetic Process of Plasma Heating Due to Alfvén Wave Excitation». Physical Review Letters, 35, 6, 11-08-1975, pàg. 370–373. Bibcode: 1975PhRvL..35..370H. DOI: 10.1103/PhysRevLett.35.370.
  6. ↑ Hasegawa, Akira; Wakatani, Masahiro «Plasma Edge Turbulence». Physical Review Letters, 50, 9, 1983, pàg. 682–686. Bibcode: 1983PhRvL..50..682H. DOI: 10.1103/physrevlett.50.682. ISSN: 0031-9007.
  7. ↑ Hasegawa, Akira; Maclennan, Carol G.; Kodama, Yuji «Nonlinear behavior and turbulence spectra of drift waves and Rossby waves». Physics of Fluids, 22, 11, 1979, pàg. 2122. Bibcode: 1979PhFl...22.2122H. DOI: 10.1063/1.862504. ISSN: 0031-9171.
  8. ↑ Hasegawa, Akira; Wakatani, Masahiro «Self-organization of electrostatic turbulence in a cylindrical plasma». Physical Review Letters, 59, 14, 1987, pàg. 1581–1584. Bibcode: 1987PhRvL..59.1581H. DOI: 10.1103/physrevlett.59.1581. ISSN: 0031-9007. PMID: 10035273.
  9. ↑ YOSHIDA, Zensho; OGAWA, Yuichi; MORIKAWA, Junji; WATANABE, Sho; YANO, Yoshihisa; MIZUMAKI, Shoichi; TOSAKA, Taizo; OHTANI, Yasumi; HAYAKAWA, Atsuro «First Plasma in the RT-1 Device». Plasma and Fusion Research, 1, 2006, pàg. 008. Bibcode: 2006PFR.....1....8Y. DOI: 10.1585/pfr.1.008. ISSN: 1880-6821.
  10. ↑ Boxer, A. C.; Bergmann, R.; Ellsworth, J. L.; Garnier, D. T.; Kesner, J.; Mauel, M. E.; Woskov, P. «Turbulent inward pinch of plasma confined by a levitated dipole magnet» (en anglès). Nature Physics, 6, 3, 2010, pàg. 207–212. Bibcode: 2010NatPh...6..207B. DOI: 10.1038/nphys1510. ISSN: 1745-2481.