Nom original | (ar) علي بن مُحمَّد بن عبد الكريم بن عبد الواحد الجزري الشيباني |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 maig 1160 (Gregorià) Cizre (Turquia) |
Mort | 1r juny 1233 (73 anys) Mossul (Iraq) |
Residència | Mossul |
Grup ètnic | Àrabs |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Història, ciència del hadit i universal history (genre) (en) |
Ocupació | historiador, biògraf, teòleg |
Alumnes | Abdullah Ibn Mahmud al-Mawsili (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Diyā' ad-Dīn Ibn Athir Majd ad-Dīn Ibn Athir |
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir[1] (àrab: عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia). Va viure generalment a Mossul, però va visitar sovint Bagdad i després també va residir a Alep i Damasc.[2]
La seva principal obra és una història universal anomenada Al-kàmil fi-t-tarikh (Història completa). Destaca també el seu llibre Usd al-ghaba fi màrifa as-Sahaba (Els lleons de la selva en el bon coneixement dels Companys [del profeta Muhàmmad]).