Nom original | (ar) الحسين بن منصور الحلاج |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 858 (Gregorià) Wasit (Califat Abbàssida) |
Mort | 26 març 922 (Gregorià) (63/64 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
Causa de mort | pena de mort, decapitació |
Religió | Islam, alevisme i sufisme |
Activitat | |
Camp de treball | Sufisme |
Ocupació | poeta, professor, místic, escriptor |
Professors | Sahl al-Tustari (en) i Junayd of Baghdad (en) |
Altres | |
Condemnat per | blasfèmia |
Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj (persa: منصور حلاج) i en àrab com al-Hal·laj (àrab: الحلاج, al-Ḥallāj) (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.[1][2][3]
Va predicar a Bàssora, Khuzistan i Khurasan, va fer tres vegades la peregrinació a la Meca[4] i va predicar finalment a Bagdad. El seu moviment de reforma el va portar a la presó i fou condemnat i executat.[4]